LA CORRIDA DEL RUQUET
Una mica d’història
La llegenda explica que, durant el setge de
Troya, els guerrers grecs s’avorrien i per a distreure’s van inventar un seguit
de jocs entre els quals hi hauria el conegut joc de l’Oca, obra Palámedes, fill
del rei d’Eubea i nét de Poseidó.
L’arqueologia ens aporta informació preciosa
sobre el taulell més antic de l’oca. Es tracta d’un disc anomenat de Phaistos,
descobert a Creta l’any 1908 i datat cap a l’any 2000 a.C. consistent en un
disc pla d’argila, d’uns 20 cm de diàmetre, amb una línia en espiral amb 31
caselles en una cara i 30 a l’altra i on ja apareixen 8 caselles amb ocells
molt grans -tal vegada oques-.
A
la península la referència més antiga d’aquest joc la trobem l’any 1587 quan,
el florentí Francesco de Médicis obsequià al rei Felip II amb aquest joc que,
ràpidament, causa autèntic furor a les diferent corts europees.
Una curiositat que ens aproxima al joc
És interessant apuntar que
l’oca, des de l’antiguitat, ha estat considerat un animal totèmic de caràcter
benèfic que acompanyava les ànimes en el seu viatge a l’infern, per tot això,
ha tingut des dels seus orígens, un fort component esotèric.
El llenguatge simbòlic de l’oca
el trobem, però, en el peu. Si ens fixem en la seva petja descobrirem una imatge
que ens recordarà, ni més ni menys, que a la creu de l’Orde del Temple que,
curiosament, tant va marcar la història d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.
Del Joc de l’oca a La corrida del ruquet!
El joc de l’oca es caracteritza perquè no requereix
reflexió, ni càlcul, permet associar idees, aprendre coneixements i possibilita
el joc entre generacions. Això ha fet que a partir del segle XVII inspirés
infinitat de jocs educatius i moralitzants que s’anaven adaptant a tot tipus de
temàtica (històrica, geogràfica, religiosa, científica, gastronòmica, política,
propagandística…).
El convenciment de que tenim una riquesa patrimonial
que cal conèixer i preservar però també, i no menys important, que cal projectar amb orgull i seriositat, ens va
conduir a crear aquest joc de La corrida
del ruquet
a semblança del de l’oca, amb la voluntat de fer una eina pràctica i àgil, a
través de la qual, tot jugant, coneguéssim els nostres referents
d’identitat.
La corrida
del ruquet
vol ser
un veritable laberint iniciàtic vers el coneixement d’aquest nostre patrimoni
més significatiu de la mà d’aquest ruquet que tant identifiquem amb la nostra
festa. Que Sant Antoni mos guardo!
De
ruc a ruc i tiro a veam què hem surt
2.-
Has pujat al llaüt! N’avances vuit
6.-
D’Ascó és símbol el castell, per això n’avances un parell
10.-
La foguera de Sant Antoni faria ballar la jota fins i tot al dimoni! Ves a la
casella 19
12.-
Si birla fas, tres avançaràs
17.-
De barca a barca (24), i tires una altra vegada
21.-
Sant Pere Màrtir t’ajuda a avançar en la teva cursa. Ves a Santa Paulina (38)
26.-
De dau a dau. Torna a tirar a veure què et cau
30.-
Sant Antoni mos guardo! De prendre mal i de fen,
per això avancem fins al tren (35)
31.-
A la sínia has caigut i una tirada has perdut
34.-
Al Pas de l’Ase t’estaràs fins que un tres no trauràs
44.-
A la Roca de la Bruixa t’hi estaràs fins que un tres no trauràs
48.-
La Processó de l’Angelet! En comptes set
52.-
A la Capelleta del Carme has arribat, avança la novena com és arrelat (61)
57.-
A la vora del riu no t’hi facis el niu. Retrocedeix fins a l’inici
62.- El caragol sols surt quan plou. Espera
fins que algú caigui en una casella que tingui un nou
Fitxa
tècnica:
Idea, comentari històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill
Soler i Josep M Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004/2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt. Ascó
Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 1000 jocs
Ascó, gener de 2005
Dipòsit legal T-1715/2004
XAFA-LA!
Sota l’advocació de Sant Antoni,
Ascó s’endinsa en la Festa Major d’Hivern, que celebra entorn el 17 de gener,
perpetuant un seguit de tradicions seculars:
Clavari
i Majorals. Tres asconencs que amb el mossèn preparen la Festa durant tres
anys –en tenim noticia des l’any 1739-. El Clavari, és un càrrec rotatori que
custodia la imatge del Sant a casa seva durant l’any.
La
plega. Capta popular que ajuda a sufragar les despeses de la celebració.
Ascó no ha desvirtuat el sentit
religiós dels Tres Tombs i manté
el tradicional seguici encapçalat pels Majorals, el mossèn i els veïns amb els
seus animals. Després d’anar a
cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, al Pla de l’Església es
beneeix els animals i es reparteix el Pa Beneït.
Un dels elements més importants de la Festa són les Corrides - forma com s’anomenen les curses de cavalls, matxos i rucs-. Al crit de Sant Antoni mos guardo! s’avien els animals que, tal com marca la tradició, guanyaran gall el primer i el segon i ceba el tercer.
Els jocs populars a plaça recorden l’esbargiment d’abans jugant a la
trisella, trencant tupins, tirant birles, estirant la corda o xalant amb la
corrida de la forca.
La
foguera que s’encén al Pla de l’Església s’alimenta de la llenya que els
veïns han deixat a les portes de casa, tot un símbol de la festa. Al voltant es
balla per parelles la Jota d’Ascó,
la dansa pròpia del poble, interpretada per l’Agrupació Musical.
La tradició mana al noi que compri la
coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. Els vells conten
que si el noi aconsegueix trepitjar la noia, té dret a fer-li un petó. Avui, en
mig del xivarri festiu de la plaça encara podem escoltar el XAFA-LA!
Fitxa
tècnica:
Idea
i documentació:
Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant
Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Nuclear
Ascó - Vandellòs II
Dipòsit
Legal:
B-33955-2005
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2006
ASSETJATS
El diumenge 22 d’abril de 2012 es va
presentar el joc de tauler Assetjats.
Assalt al castell templer d’Ascó.
En motiu de la commemoració del 700 aniversari de la fi de l’orde del
Temple Lo Llaüt ha apostat per a dissenyar i editar aquest joc amb una doble pretensió: divertir i
distreure a través del joc, alhora que donar a conèixer i difondre el llegat
històric d’Ascó lligat a la comanda templera.
Ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà i
il·lustrat per Jaume Ferrús, es tracta d’un joc de captura inspirat en tot un seguit de jocs de tauler que
sobretot durant el segle XIX i primer quart del XX es van popularitzar a Europa
escenificant enfrontaments d’exèrcits i batalles històriques. Aquest tipus de
tauler de joc, conegut arreu amb el nom d’Assalt, tindria els seus
orígens en jocs de tauler molt més antics ja recollits en el tractat d’Alfons X
Juegos
diversos de Axedrez, dados, y tablas (1283).
Tal com va succeir històricament, el joc enfronta forces desiguals
representades aquí per 2 monjos templers que lluiten contra les tropes del rei
Jaume II, molt superiors en nombre, representades per 24 peons. Els jugadors tenen
peces i objectius diferents: els templers han d’impedir que els assetjants
ocupin les 9 interseccions de l’interior del castell.
El joc, que té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una
carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va
acompanyat d’una bosseta amb els 26 peons, 24 de roigs i 2 de blancs.
Una pinzellada
històrica
L’exterior de la carpeta per un costat mostra
la portada i a l’altra s’hi troben les regles del joc que s’acompanyen d’un
apunt històric sobre la comanda templera d’Ascó. Recordem que amb la
reconquesta als sarraïns del territori de l’Ebre català per part de Ramon
Berenguer IV, l’orde del Temple va aconseguir la possessió del lloc d’Ascó, i
que el 1182 el rei Alfons I va concedir el castell i la vila d’Ascó als
templers, creant-se així la comanda d’Ascó que s’estenia pels llocs de les
Camposines, Vilalba dels Arcs, les Gorraptes, la Fatarella, Vinebre i Berrús, a
més de Riba-roja.
El text també fa referència a com s’organitza
la comanda a partir de les comunitats de frares que vivien als castells, i fa
un breu repàs històric a la persecució i els setges que a partir de 1307 van
rebre els templers de Miravet i Ascó fins a la seva rendició el desembre de
1308.
Fitxa
tècnica:
Idea,
comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural
Lo Llaüt
Amb el suport de la Regidoria de Cultura de
l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 600 exemplars
Preu: 5
euros
Dipòsit
legal: T-297-2012
Ascó (Ribera d’Ebre), abril de 2012
SANT ANTONI MOS GUARDO! EL JOC DE TAULER
Seguint la línia encetada amb els jocs “La corrida
del ruquet” (2005), “Xafa-la!” (2006) i “Assetjats” (2012), l’associació
cultural Lo Llaüt edita aquest nou joc amb la idea de donar a conèixer i
difondre el nostre patrimoni festiu més preuat: la festa de Sant Antoni, amb
tots els ingredients que la fan tan viscuda i volguda pels asconencs.
I és que la festa de Sant Antoni ha esdevingut un dels
millors aparadors que presenta la vila d’Ascó. Una celebració que es perd en
l’antigor i que ha sabut mantenir en el temps tot un seguit d’elements inalterables
que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional.
La festa d’hivern d’Ascó manté tres blocs
clarament definits que la particularitzen:
· la vessant religiosa,
que recorda l’origen de la festa i l’advocació al patró, i que es visualitza en
les figures dels majorals –organitzadors de la festa per períodes de tres
anys-, la plega –capta de diners que antigament servia per sufragar les
despeses de la festa-, els Tres Tombs i la benedicció dels animals, la imatge
del Sant que cada any és custodiada per una família del poble, així com la
missa major i la processó.
· la vessant lúdica,
que com en tota bona festa, aglutina al seu voltant estones de diversió, i en
el nostre cas, també de competició. Parlem de les corrides de cavalls, matxos i
rucs, que cada migdia de la festa omplen el circuit de Sant Antoni o bé les
voreres del carrer dels Clots. Corrides que tenen el seu propi protocol, des de
l’aviador amb el seu ‘Sant Antoni mos guardo!’ fins a la victòria de l’animal
–no del genet-, passant pels tradicionals premis. Així com tampoc podem obviar
la tarda de jocs tradicionals a la plaça, on petits i grans reviuen la corrida
de la forca, la cursa de pedres, la tirada de birles o l’estirada de corda,
entre d’altres.
· la vessant social
permet fer de la celebració un espai per compartir, en aquest cas, amb una gran
foguera al pla de l’església que roman encesa els tres dies de la festa. Al seu
voltant es balla una vegada i una altra la Jota d’Ascó. És fàcil que ens marxin
els peus només d’escoltar els acords de la jota interpretats pels músics
locals. Una dansa senzilla amb dos passos bàsics, el passeig i el punteig, i
que també es coneix com Ball de Coques, ja que tot i que cada cop menys, abans
era habitual que les paralles la ballessin amb una coca a la mà.
Tots aquests elements configuren una festa particular
que Lo Llaüt ha tingut interès en donar a conèixer, ara, des d’una vessant
lúdica a través d’un joc de tauler que recull tots i cadascun d’aquests
elements que apareixen il·lustrats de la mà de Jaume Ferrús, amb dibuixos atractius i
divertits, quasi naïfs, que inviten a jugar.
El joc, ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà, té un preu de venda de 5
euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el
taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb 4 fitxes i un dau. Així
mateix a les guardes es recull informació dels orígens del joc així com dels
elements que particularitzen la festa.
Una
pinzellada històrica
Sant Antoni mos guardo! és un joc d’atzar senzill de
jugar. Deriva d’un antic joc hindú anomenat moksha-patamu.
Originàriament era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través
d’aquest els monjos bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins
l’home, i que una vida de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a
progressar cap a la perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat
humana -representada per la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en
formes d’animals inferiors.
En el joc original cada escala corresponia a una
determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat, el saber,
l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat, l’avarícia,
l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de l’espiritualitat
davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre cas tot un
recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?
A Plató se li atribueix la frase: «Pots descobrir
més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa», i nosaltres
afegiríem que “hi ha jocs que et permeten aprendre i recordar fets,
esdeveniments i particularitats de la nostra història i del nostre patrimoni
lúdic festiu”. Aquest és l’objectiu amb el qual s’ha dissenyat aquest nou joc
de tauler d’Ascó: SANT ANTONI MOS GUARDO!
Fitxa tècnica:
Idea, comentari històric i descripció del joc: Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport dels Majorals de la Festa de Sant Antoni (2014-2016) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 500 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-1629-2015
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2016 ELS RETALLABLES DE LA FESTA DE SANT ANTONI
Publiquem el retallable de la Festa de Sant Antoni. Amb la intenció, un cop més, de donar a conèixer i promocionar el patrimoni asconenc.
Jaume Ferrús ha dissenyat 4 làmines plenes de dibuixos que mostren diferents escenaris característics de la Festa de Sant Antoni. Així, la primera làmina mostra les figures dels majorals i clavari, la foguera, el carro que simbolitza els Tres Tombs i la processó amb la imatge del Sant. A la segona hi trobem personatges típics de la plaça on durant tres dies es balla la jota al voltant de la foguera: el mossèn, el pregoner, les pubilles i hereus ballant, els col·laboradors fent rom cremat, portant llenya a la foguera o preparant-se per a fer els àpats. La tercera fulla de la col·lecció ens mostra grups de tota mena dansant la nostra tradicional jota: grans i joves, nens i adults, nois i noies ballant alegrement, algun amb la coca a la mà. I per fi, la darrera làmina es dedica als músics que amenitzen la jota a la plaça i també a les tradicionals corrides. I, com no podia ser d’altra manera, els simpàtics ruquets amb els seus genets són els protagonistes de la imatge.
Fitxa tècnica:
Idea: Biel PubillIl·lustracions: Jaume Ferrús i Serra
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt
Patrocinen: Majorals de Sant Antoni 2017-2019
Amb el suport de l'Ajuntament d'Ascó
Dipòsit legal: T-1560 - 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada