III Jornades Festa de Sant Antoni

Els propers 10 i 11 de gener tindrà lloc a Canals (València) les III Jornades d'estudi de la Festa de Sant Antoni als Països Catalans, organitzat per l'associació La Pebrella.  A banda de les ponències marc, és previst que es presentin les següents comunicacions:

 

La festa de sant Antoni a Xalò

Jaume Noguera Mengual 

Sant Antoni Abat i l’Alforí. La devoció, la iconografia i la festa

Tomás F. Bordera i Bordera

La festa de sant Antoni d’Ontinyent. Passat, present i futur.

Jesús Bordera Revert 

Montesa i sant Antoni: unes notícies de llurs relacions

Josep Cerdà i Ballester 

Sant Antoni Abat: titular de la parròquia o patró titular

Joana Victoria Bonnin Bonnin  

El fet musical religiós en la festa de sant Antoni Abat a Canals. Una mirada contemporània.

Alicia Arnau i Aparicio 

La fiesta de san Antón en Alcublas: un ejemplo de fiesta viva

José Luis Alcaide Verdés (associación cultural las Alcublas) 

La festa de sant Antoni a Otos

Daniel Alfonso  

Un tast a la festa de sant Antoni d’Ascó

M. Lourdes Ambrós Ortíz (Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó) 

La festa de sant Antoni d’Ascó, la projecció d’una tradició

Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) 

La festa de sant Antoni a la Safor

Josep Enric Gonga 

Passat, present i futur de la festa de sant Antoni a Canals. L’evolució de la festa; continuïtats i transformacions

Francesc Real Vallés  

La fiesta de san Antón en Enguera

Miguel Mas 

Tradició i valors en la festa a sant Antoni Abat en Canals.

Tere Castelló Arnau 

Els parells a la festa de sant Antoni de Canals

Francesc Tormo Mejias 

El menjar i la comensalitat a la festa de sant Antoni Abat de Canals

Francesc Tormo Mejias

Les festes de sant Antoni Abat a la província de València

Verònica Gisbert 

La festa de sant Antoni a Forcall

Juan M. Segura Ferrer i Joaquin Segura Ferrer 

Els animals en general i els cavalls, en particular, en la festivitat de sant Antoni Abat de Canals com a recurs turístic.

Antoni Vicent Pérez Arnau i Llum Pérez Arnau 

Gastronomia, festa i turisme: un exemple per dignificar la festa de sant Antoni i promocionar el poble de Canals

Antoni Vicent Pérez Arnau i Llum Pérez Arnau

Tres sant Antoni i un quart

Henri Bouché  

El teatre de sant Antoni al nord de la província de Castelló

Alvar Monferrer 

La festa de sant Antoni a Albaida

Vicent Terol Reig 

La festa de sant Antoni a Alcàntera de Xúquer

Vicent García Durá

 

 

Com veieu podrem gaudir d'un ampli i variat programa de comunicacions, d'entre les quals es preveu que n'hi hagi diverses que tractin la temàtica més lúdica de la festa, els jocs, competicions i altres diversions com ara les carreres d'animals.

Per a més informació contacteu amb La Pebrella.

Plantada del pessebre al calvari

 

Avui, per setzè any consecutiu, hem pujat al calvari per a renovar el pessebre. Aquesta sortida, senzilla però entranyable, ha esdevingut una activitat esperada dins del programa de Lo Llaüt, i és bonic veure com any rere any són moltes les famílies que pugen amb els seus fills, els uns per primer cop, altres repetint. Enguany hem estat 24 els asconencs que hem fet cap al calvari, en un dia fresc però molt clar, i les vistes eren extraordinàries.

 

 

En aquesta ocasió tampoc ha calgut canviar el pessebre doncs l’hem trobat com l’any passat, perfectament, amb totes les figures i amb la llibreta de “records” també en perfecte estat. D’ella extraiem alguns fragments:

·        Envoltats de silenci i pau hem pujat, que Déu ens doni molta salut per anar pujant cada any!

·        Preciosa vista del calvari. M’agrada per la sensació de pau i de records d’infància.

·        Este dia lo recordaré el resto de mi vida. Espero volver a este lugar, uno de los más bonitos que he conocido.

·        Hem pujat per primera vegada a plantar “lo pessebre”. Esperem pujar molts anys més. Gràcies “Lo Llaüt” per fer aquesta activitat tan bonica!

 

Recordeu que les llibretes que recollim cada any es conserven a la nostra entitat.

Lo Llaüt al calendari de l'IRMU

 

Totes les activitats que formen part de la programació anual de Lo Llaüt es recullen al Calendari de l'Institut Ramon Muntaner. Junt amb les nostres activitats hi trobareu moltes d'altres que organitzen els centres d'estudi del Països Catalans. Podeu consultar el calendari a través d'aquest enllaç.

Renovació del pessebre al Calvari!

El proper dissabte 21 tindrà lloc una nova sortida al Calvari per a renovar el pessebre. Recordem que aquesta és una activitat senzilla, simpàtica, adreçada especialment a les famílies, i que té per objectiu fer una petita excursió matinal per a posar el pessebre de "muntanya", renovar-lo si cal, recollir la llibreta dels excursionistes i posar-ne una de nova per a tot el 2014.

 

 

La sortida tindrà lloc a les 11:00 del matí des de la plaça de l'església i, passant per Vallxiqué pujarem al Calvari.

 

Assemblea General de Lo Llaüt

Ahir divendres, a les 20:00 i a la sala polivalent de l’Ajuntament d’Ascó va tenir lloc l’Assemblea General de socis de Lo Llaüt. Durant la reunió es va presentar i aprovar la memòria d’activitats del període octubre 2012 – octubre 2013 -aquesta memòria podeu consultar-la en aquest enllaç-; així com el balanç econòmic.

Tota aquesta informació és pública i també apareixerà en el proper número de la revista MALPÀS corresponent al mes de desembre de 2014.

Jornada d'estudi de la Festa de Sant Antoni a Canals

A començaments de 2014, els dies 10 i 11 de gener, l’associació La Pebrella de Canals (La Costera) organitza les terceres jornades d’estudi sobre la festa de Sant Antoni Abat, continuant les ja celebrades a Ascó, el 2006, i a Manacor, el 2009.

L'associació cultural Lo Llaüt hi participarà llegint dues comunicacions:

• UN TAST A LA FESTA DE SANT ANTONI D’ASCÓ, de M. Lourdes Ambrós Ortiz
• LA FESTA DE SANT ANTONI D’ASCÓ, LA PROJECCIÓ D’UNA TRADICIÓ, de Biel Pubill i Josep M. Raduà

Si us agrada la Festa de Sant Antoni i voleu fer un seguiment de com es viu la festivitat en diferents indrets dels Països Catalans teniu una cita obligada a Canals!

Podeu trobar més informació sobre aquesta festivitat al bloc de Salvador Palomar: La Teiera

Taller de jocs a la Fira Joc joc de Tona

Ahir diumenge va tenir lloc a Tona la tretzena edició de Joc joc, la fira del joc alternatiu o, si voleu, del joc i la joguina no convencionals. Des de les deu del matí i fins a les 19:30 grans i petits van poder gaudir, tot jugant, de més de cinquanta tallers de jocs de tauler, jocs d'habilitat i construcció, de papiroflèxia, de llançament, de màgia, de cordills, matemàtics... Es va jugar al möolky, a futbol botons, al caroms, al nou joc de cartes català "La puta i la Ramoneta" i moltíssims altres. 

L'associació cultural Lo Llaüt junt amb la Cia. de Jocs l'Anònima vam dur a terme un taller de construcció de joguines amb material reciclat. En el taller es va poder fer "la granota caça mosques", reutilitzant cartró de caixes de folis, xapes de refresc i plàstics de bosses.

 

 

També un brunzidor, amb xapes de sucs, i un divertit "tauró golafre".

A més, en el marc de la Fira, Lo Llaüt va presentar l'exposició Joc a joc de plaça a plaça, així com els jocs de tauler La corrida del roquet i Assetjats.

Si esteu interessats en que vinguem a fer-vos aquests tallers no dubteu en posar-vos en contacte.
 

Taller de jocs tradicionals a Seròs

 

Ahir va tenir lloc, a la plaça de la vila de Seròs, una nova edició de la Fira de Tardor. Amb un ambient familiar i molt agradable, amb una temperatura que ens va acompanyar, Lo Llaüt vam dur a terme un nou taller de Jocs Tradicionals en el qual van poder jugar grans i petits.

 

Entre els jocs que enguany van tenir més èxit tenim la trisella, trou madame, la catxapera, l'arnella o les xanques. A les imatges veiem la regidora de cultura de l'ajuntament acompanyada per un avi que ens va recordar com a Seròs també es jugava, abans de la guerra, al joc de la trisella.

 

 

Si voleu més informació sobre aquests tallers poseu-vos en contacte a través d'aquest del bloc o d'aquest enllaç.

 

 

V Jornada Carmel Biarnés dedicada a la Jota

Què millor que encetar aquest bloc fent referència a Carmel Biarnés i Biarnés, memorialista i lletraferit asconenc a qui devem, entre d'altres, l'existència de l'associació cultural Lo Llaüt doncs, en certa mesura el 1998, quan ens vam constituir en associació cultural, ens vam emmirallar en la seva empenta però, sobretot, en la seva dèria per a fer recerca, donar a conèixer i difondre la cultura i el patrimoni d'Ascó.

Tot seguit reproduïm el breu text amb el qual Lo Llaüt va justificar l'elecció de la Jota com a monogràfic per a centrar la V JORNADA CARMEL BIARNÉS.

 

 

Sempre que es parla de la figura de Carmel Biarnés, apareix l’adjectiu “polifacètic”. És una forma de referir-se a aquest estudiós fet a si mateix que va tenir una intensa capacitat de treball que el va fer indagar en múltiples camps de la història i l’etnologia, els costums i les tradicions, el folklore i la parla...

Si fem una repassada als seus interessos, apareix com no podia ser d’altra manera, la Jota d’Ascó. Una melodia que als asconencs ens transporta indefectiblement a la festa de Sant Antoni, quan durant tres dies es balla una vegada i una altra al voltant de la foguera. Carmel Biarnés no només va ser un bon i assidu ballador, sinó que va interessar-se per aquesta dansa que tant ens identifica i que genera un sentiment de pertinença al territori.

En els seus treballs d’aprofundiment de l’empremta morisca a casa nostra, Carmel va trobar l’esment a un ball, que bé podria ser la primera referència documentada a una dansa popular però que no apareix amb el nom de Jota. Es tracta dels “Ordenaments fets i ordenats per los Honorables Jurats y Prohomens de la Vila d’Ascó”, de l’any 1520 “ab exprés consentiment del Noble Fray Don Martin de Lanuça” i que diu així:

“Ytem: que ningú sia osat de ballar en balls publichs, que porte los cabells lligats, ya sia fadrí, com casat, sota baix la pena de sinch sous”

La professora Claire Guiu exposant la seva ponència sobre la jota

 

La primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una ball pecaminós.

El que és clar és que la presència de la Jota en les celebracions festives a Ascó es perd en la memòria dels veïns més vells. Una dansa que anem trobant pel territori català banyat per l’Ebre així com a la comarca del Priorat. En algunes poblacions de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta la tenim com a jota ballada, mentre que més al sud també hi trobem jotes cantades. Però també és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent així com a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Una manifestació festiva de casa nostra que l’any 2010 va ser declarada dansa d’interès nacional de Catalunya i inclosa al catàleg del patrimoni festiu.

Quan el govern de la Generalitat va prendre l’acord de reconèixer la celebració de Sant Antoni com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2010), ho va fer  “amb especial menció a les corrides del carrer dels Clots i al ball de la jota”.

 

 Mireia Grangé parlant sobre la Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre

 

Aquests darrers temps hi ha hagut un renaixement de la Jota a la Ribera d’Ebre, com una manera de reivindicar aquesta singularitat que en algunes poblacions havia anat decaient. Afortunadament, amb nova empenta la majoria dels pobles tornen a ballar les seues jotes. Això és ben palès en la Festa de la Jota que el passat 14 de setembre ha acollit Ascó, després de passar les edicions anteriors per Miravet, Flix i Rasquera. Enguany han estat catorze els pobles de la Ribera que han pres part de la festa. L’interès pel coneixement i la difusió de la jota es manifestà també aquell mateix dia de setembre, a Móra la Nova, en dedicar-se la XI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre a la Jota ballada.

 

 Xavier Garcia presentant el seu llibre sobre Carmel Biarnés

 

Vista la consolidació i antiguitat de la jota en viles com Ascó i l’embranzida amb què s’està vivint aquest procés de recuperació en altres poblacions riberenques; havent considerat també l’interès manifestat per Carmel i la seva aportació a la promoció de la jota asconenca, hem entès que aquesta era una magnífica ocasió per apropar-nos a una de les vessants artístiques del nostre personatge, convertint la jota en la protagonista de la cinquena edició de la Jornada Carmel Biarnés.

 

Inauguració de l'exposició La Festa de Sant Antoni. Ahir i avui

 

Inauguració de l'exposició La Festa de Sant Antoni. Ahir i avui

 

Recordem que aquesta exposició és compon de 10 rollers i és itinerant. La podeu sol·licitar a la nostra associació a través d'aquest enllaç.