Associació cultural Lo Llaüt. Ascó: Catalunya, país invitat a TOCATÌ 2015

Aquest cap de setmana Catalunya ha estat l’epicentre de la cultura lúdica i protagonista absolut a TOCATÌ, Festival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat a la ciutat italiana de Verona.

El festival, que enguany ha arribat a la seva tretzena edició, ha tingut Catalunya com a país convidat i tot el programa d’activitats s’ha dissenyat al seu voltant. Els quatre dies que ha durat l’esdeveniment, des del dijous 17 al diumenge 20, Verona ha canviat de fesomia, ha vist com carrers i places s’omplien de jocs tradicionals de Catalunya i arreu onejaven senyeres, ha sentit parlar català, ha gaudit d’exposicions i xerrades que han tractat diferents vessants del nostre patrimoni lúdic, ha escoltat les nostres músiques i ha ballat les nostres danses!

El divendres es va iniciar, de forma oficial, el festival amb una desfilada amb tots els grups de jugadors participants. La marxa, encapçalada per grups de música tradicional, va sortir de la cèntrica plaça Erbe i va recórrer el Corso Sant’Anastasia fins la plaça que porta el mateix nom on es van fer els parlaments i la rebuda oficial. Al voltant de 200 persones hi van participar en representació dels clubs o associacions de jocs com ara la morra de Sant Carles de la Ràpita, la trisella d’Ascó, les curses de pedres, de la cullera, del cresol i de taleques de Prat de Comte, les bitlles catalanes o de sis de Reus, les bitlles pallereses d’Isil, la cursa de dolls de Cadaqués, el bèlit de Girona i el bòlit d’Anglesola, l’aixecada de càntirs d’Argentona, la pilota a mà al carrer, les baldufes i el futbol botons. Els acompanyaven diverses formacions musicals i de dansa com els Ministrers del Sabre, Grup Riu, el grup d’havaneres Espingar i la Factoria Mascarò, amb quatre cap grossos escapats de la Patum de Berga!

La comitiva la tancava la colla castellera Xiquets d’Alcover que al llarg del trajecte va anar aixecant diversos pilars davant una senyera de més de sis metres de llargada i que ocupava tot el Corso! El moment més emotiu d’aquest acte fou quan van aixecar un castell davant l’església i tot seguit, la cobla Sant Jordi va tocar Els Segadors.

Tot seguit es va donar per iniciat el festival procedint al tall de la cinta que donava accés a dues exposicions representatives del món lúdic català:

Els jocs de Joan Amades, realitzada per la Companyia de Jocs l’Anònima i,
El joc entre la tradició i la modernitat, produïda conjuntament entre INEFC Lleida i l’associació cultural LoLlaüt d’Ascó.

A les imatges podeu veure el procés de muntatge d’ambdues exposicions en el marc excepcional de l’església de San Giorgetto.

L’exposició El Joc, entre la tradició i la modernitat consta de 18 lones (1m x 2m cadascuna) que mostren el procés d’organització d’un gran muntatge de jocs tradicionals al petit poble d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, l’agost de 2008. La idea és comparar els jocs tradicionals de Catalunya del segle XXI amb els que va pintar Pieter Bruegel “el Vell” al famós quadre Jocs infantils, al 1560. El resultat és una mostra atractiva, molt visual i atraient que permet al visitant adonar-se de l’evolució, o no, de molts jocs en els darrers cinc cents anys.

D’altra banda, l’exposició El jugar de Joan Amades és una producció pensada en motiu de la celebració dels 125 anys del naixement de l’insigne folklorista català. La mostra s’inicia amb un panell que presenta la coneguda auca Jocs de la mainada que va recollir i publicar Amades. A partir d’aquesta auca es presenten diversos expositors amb jocs i joguinetes populars i tradicionals que comparteixen protagonisme amb d’altres d’actuals. Així l’exposició el què pretén es cridar l’atenció al visitant, fer-lo pensar, captivar-lo amb els objectes tot donant pistes per a que es reflexioni sobre l’evolució dels jocs, dels materials de joc, de les regles del joc.

Si esteu interessats en disposar d’aquestes exposicions us podeu posar en contacte a través d’aquest enllaç-.

El dissabte i el diumenge Verona va ser un riu de gent de turistes que visitaven la ciutat, és cert, però també de moltes famílies que, coneixedors del festival, resseguien carrers i places amb el plànol buscant, un a un, els jocs que s’hi presentaven. Les imatges no enganyen: nens, joves i adults jugant arreu o veient les exhibicions dels jugadors catalans i italians.

L'associació cultural Lo Llaüt va representar a les Terres de l'Ebre amb el recuperat joc de la trisella:

També, de les Terres de l'Ebre van ser-hi presents representants de Prat de Comte que van mostrar les seves tradicionals curses: de l'ou, del cresol, de pedres i de taleques:

Entre els jocs més espectaculars que vam poder veure tenim el de la morra, en la qual hi va haver representació catalana de la mà dels amics de la morra de Sant Carles de la Ràpita.

També van resultar curioses les exhibicions de curses de dolls de Cadaqués:

A banda del desplegament de jocs el festival també va oferir espais i activitats molt diverses com ara una botiga de jocs i llibres, concerts, tallers de construcció de joguines amb materials de l’entorn, jocs reciclats, ludoteques infantils, cinema amb pel·lícules relacionades amb el món del joc, conferències...

Entre aquestes cal destacar les presentades per Imma Marín, que va tractar el tema dels Festivals de jocs, Barcelona juga d’Oriol Comas -especialista en jocs de tauler-, El joc tradicional en la integració de la persona amb discapacitats físiques a cura de Maite Trepat i Lluís Nadal, Els jocs en la Història amb Carme Jiménez que va explicar l’organització de les cinc jornades de jocs tradicionals realitzades a Catalunya entre el 2008 i el 2012, La Patum infantil amb l’Òscar Garcia, i Les auques de jocs, recurs per a treballar a l’aula de Biel Pubill.