Què millor que encetar aquest bloc fent referència a Carmel Biarnés i Biarnés, memorialista i lletraferit asconenc a qui devem, entre d'altres, l'existència de l'associació cultural Lo Llaüt doncs, en certa mesura el 1998, quan ens vam constituir en associació cultural, ens vam emmirallar en la seva empenta però, sobretot, en la seva dèria per a fer recerca, donar a conèixer i difondre la cultura i el patrimoni d'Ascó.
Tot seguit reproduïm el breu text amb el qual Lo Llaüt va justificar l'elecció de la Jota com a monogràfic per a centrar la V JORNADA CARMEL BIARNÉS.
Sempre que es parla de la figura de Carmel Biarnés, apareix
l’adjectiu “polifacètic”. És una forma de referir-se a aquest estudiós fet a si
mateix que va tenir una intensa capacitat de treball que el va fer indagar en
múltiples camps de la història i l’etnologia, els costums i les tradicions, el
folklore i la parla...
Si fem una repassada als seus interessos, apareix com no podia ser
d’altra manera, la Jota d’Ascó. Una melodia que als asconencs ens transporta indefectiblement
a la festa de Sant Antoni, quan durant tres dies es balla una vegada i una
altra al voltant de la foguera. Carmel Biarnés no només va ser un bon i assidu
ballador, sinó que va interessar-se per aquesta dansa que tant ens identifica i
que genera un sentiment de pertinença al territori.
En els seus treballs d’aprofundiment de l’empremta morisca a casa
nostra, Carmel va trobar l’esment a un ball, que bé podria ser la primera
referència documentada a una dansa popular però que no apareix amb el nom de
Jota. Es tracta dels “Ordenaments fets i ordenats per los Honorables Jurats
y Prohomens de la Vila d’Ascó”, de l’any 1520 “ab exprés consentiment
del Noble Fray Don Martin de Lanuça” i que diu així:
“Ytem: que ningú
sia osat de ballar en balls publichs, que porte los cabells lligats, ya sia
fadrí, com casat, sota baix la pena de sinch sous”
La professora Claire Guiu exposant la seva ponència sobre la jota
La primera referència que es té de la jota a Catalunya és un
document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita
pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una ball
pecaminós.
El que és clar és que la presència de la Jota en les celebracions
festives a Ascó es perd en la memòria dels veïns més vells. Una dansa que anem
trobant pel territori català banyat per l’Ebre així com a la comarca del
Priorat. En algunes poblacions de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta la tenim com
a jota ballada, mentre que més al sud també hi trobem jotes cantades. Però
també és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent
així com a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Una
manifestació festiva de casa nostra que l’any 2010 va ser declarada dansa
d’interès nacional de Catalunya i inclosa al catàleg del patrimoni festiu.
Quan el govern de la Generalitat va prendre l’acord de reconèixer
la celebració de Sant Antoni com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional (2010),
ho va fer “amb especial menció a les
corrides del carrer dels Clots i al ball de la jota”.
Mireia Grangé parlant sobre la Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre
Aquests darrers temps hi ha hagut un renaixement de la Jota a la
Ribera d’Ebre, com una manera de reivindicar aquesta singularitat que en
algunes poblacions havia anat decaient. Afortunadament, amb nova empenta la
majoria dels pobles tornen a ballar les seues jotes. Això és ben palès en la
Festa de la Jota que el passat 14 de setembre ha acollit Ascó, després de
passar les edicions anteriors per Miravet, Flix i Rasquera. Enguany han estat
catorze els pobles de la Ribera que han pres part de la festa. L’interès pel
coneixement i la difusió de la jota es manifestà també aquell mateix dia de
setembre, a Móra la Nova, en dedicar-se la XI Jornada d’Etnologia de les Terres
de l’Ebre a la Jota ballada.
Xavier Garcia presentant el seu llibre sobre Carmel Biarnés
Vista la consolidació i antiguitat de la jota en viles com Ascó i
l’embranzida amb què s’està vivint aquest procés de recuperació en altres
poblacions riberenques; havent considerat també l’interès manifestat per Carmel
i la seva aportació a la promoció de la jota asconenca, hem entès que aquesta
era una magnífica ocasió per apropar-nos a una de les vessants artístiques del
nostre personatge, convertint la jota en la protagonista de la cinquena edició
de la Jornada Carmel Biarnés.
Inauguració de l'exposició La Festa de Sant Antoni. Ahir i avui
Inauguració de l'exposició La Festa de Sant Antoni. Ahir i avui
Recordem que aquesta exposició és compon de 10 rollers i és itinerant. La podeu sol·licitar a la nostra associació a través d'aquest enllaç.