Els
jocs de tauler són un exemple de com a partir de productes senzills -si se’ns
permet dir-ho així-, és possible donar a conèixer trets històrics, culturals i
patrimonials de les nostres comunitats, poblacions o territoris.
En
aquest sentit l’Associació Cultural Lo Llaüt té una llarga experiència que
arrenca el 2005 amb el joc de tauler “La corrida del ruquet”, continua
amb el joc de memòria “Xafa-la!” (2006), els jocs de tauler “Assetjats”
(2012) i Sant Antoni mos guardo!
(2016), i el retallable La Festa de Sant
Antoni (2019).
Trencaclosques d'Ascó
Però abans d’aquests productes lúdics generats per Lo
Llaüt trobem un curiós antecedent a la nostra població. A principis dels
noranta del segle passat l’Escola Sant Miquel, en motiu d’una Setmana Cultural,
va idear un trencaclosques a partir d’una panoràmica del poble, probablement la
que més identitat dóna als seus habitants, on es veu la vessant de la muntanya
coronada per les restes del castell, amb les cases arrecerades unes sobre altres
observant com el riu Ebre es passeja plàcidament als seus peus. L’ajuntament
d’aleshores va ser sensible a la iniciativa de l’escola i va encarregar-se de
la seva edició.
D’aquest trencaclosques, que un cop muntat tenia unes
dimensions de 20’5 x 30 centímetres, se’n van fer d’un nombre de peces diferent
per tal que s’adaptessin a les característiques de cada grup d’edat de l’escola.
Així, se’n van fer de 4, 8, 18 i 24 peces. La impressió la va fer Gràfiques Serra
l’any 1992, i es presentava dins d’una bossa de plàstic transparent que
contenia les peces de cartró de tres mil·límetres de gruix. Cal dir que, a
diferència de com acostuma a passar en aquest tipus de joc, no es disposava de
cap imatge fotogràfica que guiés el seu muntatge, ara bé el paisatge escollit era
i és prou identificatiu i conegut, si més no per les persones del poble, com
perquè no fos complicat muntar els trencaclosques.
Puzle d'Ascó
Al voltant de 2010, i aquest cop totalment per
iniciativa municipal, es va tornar a editar un altre trencaclosques. Aquest
cop, però, es presentava dins d’una caixa de cartró a la portada de la qual hi
ha la imatge del paisatge que s’ha de muntar. Aquest paisatge és molt similar
al del primer trencaclosques, novament el riu i el castell tornen a tenir el
seu protagonisme. Les mesures són molt similars a les del primer puzle però, a
diferència d’aquell en què les peces estaven tallades en formes geomètriques,
les d’aquest tenen la forma clàssica de les peces de puzle.
Els jocs de
l'associació cultural Lo Llaüt:
La corrida del ruquet
Aparèixer en motiu de la festa de Sant Antoni de
l’any 2005. Aquell any la festa rebia la distinció de Festa d’Interès Etnològic
de la comarca de la Ribera d’Ebre –des de 2010 la festa té el reconeixement de
Festa d’Interès Patrimonial de Catalunya-.
La corrida del ruquet està inspirada en el tradicional
joc de l’oca, però evidentment amb un context en què apareixen els elements
propis de la vila i de la comarca com són els seus paisatges i els seus
símbols, els edificis singulars, les ermites i capelletes, les menges típiques
o els oficis tradicionals.
L’altra referència del joc és sens dubte la Festa de
Sant Antoni, i és que com el seu nom indica, es tracta d’una corrida –que és
com a Ascó en diem a les curses de cavalls, matxos i rucs-. Aquesta competició que
es repeteix els tres migdies de la festa, es ve celebrant des de temps immemorial
en motiu de la festa major d’hivern.
El propi protagonista del joc és el ruquet, que
superant els obstacles de les caselles i amb la sort que correspon en un joc
d’atzar, ha de fer-se amb la victòria.
El joc va néixer a partir dels preparatius de la festa
que duien a terme Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà
Serra, els Majorals de la festa en el període 2004-2006. Però tot i la idea
dels Majorals, va caldre la participació d’un artista perquè donés forma al
projecte, i es va comptar amb la il·lustració acurada feta per Jaume Ferrús
Serra, qui va saber plasmar la idea entranyablement, amb tacte i simpatia. Des
d’aleshores sempre hem pogut comptar amb ell per a dur a bon port els dissenys
dels jocs que li hem proposat.
El joc consta d’un tauler, un dau i quatre fitxes. Les
regles del joc estan adaptades a motius locals així, per exemple, “D’oca a oca,
i tiro perquè em toca” es converteix en un “De ruc a ruc i tiro a veam què
em surt”, i així anem avançant –sempre que la sort acompanyi- per les
seixanta-tres caselles del joc.
Fitxa tècnica:
Idea, comentari
històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M
Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004/2006)
Il·lustració:
Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació
Cultural Lo Llaüt
Impremta:
Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 1000
exemplars
Ascó, gener de
2005
Dipòsit legal
T-1715/2004
Xafa-la!
Vista
la bona acollida del joc del ruquet el 2006, de nou els mateixos Majorals de
Sant Antoni, vam idear l’adaptació d’un joc de memòria. Perseguíem els mateixos
objectius que amb l’anterior, la promoció de la festa. La festa de Sant Antoni
d’Ascó és molt viscuda per la gent del poble, és molt sentida, recull molts
elements que la fan particular. Així que vista des de dins tothom participava
de la importància de la celebració. Però potser calia apostar perquè les
potencialitats de la festa també arribessin a l’exterior, fora de casa. Que la
festa de Sant Antoni fos un actiu del nostre poble.
Com
hem dit, es tracta d’un joc de memòria, i pren el nom a una expressió –Xafa-la!- que avui pràcticament està en
desús en el marc de la festa, però que antigament se sentia entre la gent que
voltava la foguera i es divertia mentre les parelles de joves puntejaven la
jota d’Ascó. La tradició de la jota, que també es coneix com a ball de Coques,
mana que el noi compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha
ballat. A més, els vells conten que si el noi aconsegueix trepitjar –xafar- el
peu de la noia aquest té dret a fer-li un petó. D’aquí que la gent que voltava
la foguera incités al noi amb un divertit “Xafa-la! Xafa-la!”.
D’aquí
ve el nom d’aquest joc compost per 21 parelles. Les imatges que hi trobem i que
cal aparellar tenen com a protagonistes els aspectes del patrimoni
religiós/festiu com la imatge del Sant, la foguera i les ballades de jota, les
corrides, la gastronomia, els jocs tradicionals (la tirada de birles o la corrida
de la forca) i símbols del poble com poden ser la barca, el castell o
l’església. A més també hi ha unes imatges que prenen com a referent elements
de la central nuclear d’Ascó, ja que en aquesta ocasió, els Majorals van
sol·licitar el recolzament econòmic de la nuclear per tirar endavant la
iniciativa. Com s’ha dit les il·lustracions també les va realitzar l’amic Jaume
Ferrús Serra.
Fitxa tècnica:
Idea i
documentació: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill
Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra Edició: Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II
Dipòsit
Legal: B-33955-2005
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2006
Assetjats. Assalt al castell templer d’Ascó
L’abril
de 2012, coincidint amb la festa de Sant Jordi, l’associació cultural Lo Llaüt presentava
un nou tauler de joc que ara, en comptes del patrimoni festiu incideix en donar
a conèixer la nostra història.
Aquell
2012 es commemorava el 700 aniversari de la fi de l’orde del Temple, una orde
religiosa i militar que va deixar empremta al poble des de que van percebre el
castell i la vila d’Ascó a partir del segle XII (arran de la conquesta d’aquest
territori als sarraïns per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV).
Ells van donar suport a aquesta reconquesta i van anar fent-se càrrec de
possessions que consideraven que tenien interès estratègic. La comanda d’Ascó s’estenia pels llocs de les
Camposines, Vilalba dels Arcs, els Gorraptes, la Fatarella, Vinebre i Berrús, a
més de Riba-roja.
Els
templers van fer d’Ascó el port fluvial més important de tot el curs inferior
de l’Ebre entre Lleida i Tortosa.
El
període templer va allargar-se un segle i escaig fins que va iniciar-se la seva
persecució el 1307 i que va acabar amb el setge al castell per part de les
tropes del rei Jaume II. La fortalesa d’Ascó va caure entre desembre de 1308 i
gener de 1309. Precisament aquest setge és el que reflecteix el joc.
“Assetjats” és un joc ideat per Biel Pubill i
Josep M. Raduà i il·lustrat de nou per Jaume Ferrús. Es tracta d’un joc de
captura inspirat en tot un seguit de jocs de tauler que sobretot durant el
segle XIX i primer quart del XX es van popularitzar a Europa escenificant
enfrontaments d’exèrcits i batalles històriques. Aquest tipus de tauler de joc,
conegut arreu amb el nom d’Assalt, tindria els seus orígens en jocs de
tauler molt més antics ja recollits en el tractat d’Alfons X Juegos diversos
de Axedrez, dados, y tablas (1283).
Tal
com va succeir històricament, el joc enfronta forces desiguals representades
aquí per dos monjos templers que lluiten contra les tropes del rei Jaume II,
molt superiors en nombre, representades per 24 peons. Els jugadors tenen peces
i objectius diferents: els templers han d’impedir que els assetjants ocupin les
nou interseccions de l’interior del castell.
El
joc està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell
(42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb els 26 peons, 24 de roigs i 2
de blancs. El tauler conté referències al patrimoni arquitectònic i etnològic
del poble, com són el castell, l’església, el pas de barca i el riu, tots ells
elements que també ajuden a explicar el passat templer d’Ascó.
A
l’exterior del joc hi trobem una portada on es veu un cavaller templer damunt
del seu cavall i de fons un escut, i a altre costat hi podem llegir les regles
del joc i un apunt històric sobre la comanda templera d’Ascó.
Fitxa tècnica:
Idea: Biel
Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra Il·lustració:
Jaume Ferrús Serra
Edició:
Associació Cultural Lo Llaüt
Impremta:
Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 600
Ascó (Ribera
d’Ebre), abril de 2012
Dipòsit
legal T-297/2012
Sant Antoni
mos guardo!
El 2016 apareix aquest nou
joc de tauler. Es tracta d’un joc d’atzar que deriva d’un antic joc hindú
anomenat moksha-patamu. Originàriament
era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través d’aquest els monjos
bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins l’home, i que una vida
de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a progressar cap a la
perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat humana -representada per
la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en formes d’animals
inferiors.
En el joc original cada
escala corresponia a una determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat,
el saber, l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat,
l’avarícia, l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de
l’espiritualitat davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre
cas tot un recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?
A Europa el joc més
antic que es coneix fou editat a Londres, el 1892, per F.H. Ayres amb el nom d’Snakes and Ladders. Però a occident va
perdre ràpidament el sentit moralitzant o religiós inicial, i va esdevenir un
joc de tauler familiar amb temàtiques de caire educatiu o pedagògic, i fins i
tot utilitzat com un recurs propagandístic. Sant
Antoni mos guardo! el concebem en aquesta línia: un joc educatiu que mostra
els elements més significatius de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, per tal que
els jugadors coneguin i s’identifiquin amb aquests rituals patrimonials de la
nostra festa. Així al llarg del recorregut i a través de les diferents caselles
es van trobant referències a la festa: la plega, el Sant, els Tres Tombs, les
corrides, la clotxa...
Fitxa tècnica:
Idea: Biel
Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra Il·lustració:
Jaume Ferrús Serra
Edició:
Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el
suport de l’Ajuntament d’Ascó i dels Majorals de Sant Antoni
Impremta:
Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 500
Ascó (Ribera
d’Ebre), gener de 2016
Dipòsit
legal T-1629-2015.
Retallable de la Festa de Sant Antoni
A
finals de 2018 Lo Llaüt editava un nou producte lúdic, el retallable de la
Festa de Sant Antoni. Amb la intenció, un cop més, de donar a conèixer i
promocionar el patrimoni asconenc Jaume Ferrús va dissenyar 4 làmines ple de
dibuixos que mostren diferents escenaris característics de la Festa de Sant
Antoni. Així, la primera làmina mostra les figures dels majorals i clavari, la
foguera, el carro que simbolitza els Tres Tombs i la processó amb la imatge del
Sant. A la segona hi trobem personatges típics de la plaça on durant tres dies
es balla la jota al voltant de la foguera: el mossèn, el pregoner, les pubilles
i hereus ballant, els col·laboradors fent rom cremat, portant llenya a la
foguera o preparant-se per a fer els àpats. La tercera fulla de la col·lecció
ens mostra grups de tota mena dansant la nostra tradicional jota: grans i
joves, nens i adults, nois i noies ballant alegrement, algun amb la coca a la
mà. I per fi, la darrera làmina es dedica als músics que amenitzen la jota a la
plaça i també a les tradicionals corrides. I, com no podia ser d’altra manera,
els simpàtics ruquets amb els seus genets són els protagonistes de la imatge.
Fitxa tècnica:
Idea: Biel Pubill Il·lustracions: Jaume Ferrús i Serra
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt
Patrocinen: Majorals de Sant Antoni
2017-2019
Amb el suport de l'Ajuntament d'Ascó
Dipòsit legal: T-1560 - 2018
Conclusió:
Ascó
disposa d’uns productes lúdics (jocs de tauler, puzles, memoris i retallables)
editats amb molta cura quant a disseny i maquetació. Són jocs sorgits, la major
part, a partir de la iniciativa de l’associació cultural Lo Llaüt i que tenen
un clar objectiu: promoure i donar a conèixer el patrimoni asconenc. En poques
paraules:
- són
un actiu del patrimoni (festiu: en el cas de la festa de Sant Antoni;
històric: de difusió del període templer)
- promociona les potencialitats del nostre poble des
d’una perspectiva diferent a l’habitual
- té
repercussions a nivell didàctic i pedagògic (per petits i grans)
- és
una eina pràctica i àgil que permet conèixer els nostres referents
d’identitat d’una forma amena
- és,
en definitiva, un producte turístic
Tenim
clar, doncs, que jugant s’aprèn, i
nosaltres afegiríem que jugant s’estima.
Per a
saber-ne més:
- Raduà,
Josep M. “Promocionar el patrimoni a través de jocs de tauler. L’exemple d’Ascó”
(p. 114-125), dins a Actes del congrés Els
Jocs en la Història -Móra la Nova-Ascó, 18-19 maig 2012-. Editorial Afers,
Barcelona, 2013.
- Associació cultural Lo Llaüt: http://lollaut.blogspot.com
