dilluns, 28 de setembre del 2015

La trisella, joc destacat de TOCATÌ 2015


El joc de la trisella de l’associació cultural Lo Llaüt, junt amb les tradicionals curses de Prat de Comte i els jugadors de morra de Sant Carles de la Ràpita va representar el món lúdic ebrenc en la tretzena edició de Tocatì, Festival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat entre el 17 i el 20 de setembre a la ciutat italiana de Verona.
La nostra associació hi va ser present en ser seleccionat el joc de la trisella, entre molts d’altres d’arreu de Catalunya, per a representar el nostre territori. Entre d’altres motius pels quals es va seleccionar el nostre joc és pel fet que és herència viva del patrimoni lúdic ebrenc. Com bé sabeu es tracta d’un joc recuperat d’ençà el 2000 a partir de la recerca en fonts orals i escrites realitzades a diferents pobles de la Ribera d’Ebre –entre els quals destaquem Ascó, Flix i Riba-roja- i del Priorat, del sud del Segrià i les Garrigues.
Des d’aleshores la recuperació del joc, a partir de l’estructura d’una trisella original cedida per l’amiga Àngels Pérez de Flix, no ha deixat de sortir als carrers i places d’Ascó -en particular durant la Festa de Sant Antoni, el Joc a joc de plaça a plaça i al Gelat i jocs-, i també arreu de Catalunya, particularment en el marc d’esdeveniments com la Festa dels Súpers a Barcelona o el Tradijoc de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta...



 
La trisella a la Piazza Indipendenza de Verona
El nostre joc el van situar a la Piazza Indipendenza –seria premonitori?-. El cas és que vam poder mostrar-lo davant de moltíssima gent que al llarg del cap de setmana va passejar per la ciutat, i hem de dir que va agradar i molt. No hi va haver un moment de descans per als monitors que mostràvem la dinàmica del joc i que, davant de les preguntes, intentàvem contextualitzar-lo –val a dir que disposàvem de l’ajuda d’una jove traductora-.
A més, per a poder donar més informació no sols del joc sinó també de l’activitat de l’associació cultural Lo Llaüt, que és la que l’ha recuperada, vam editar unes quartilles amb imatges i una breu simplificació de la història, els materials i les maneres de jugar. El text és el següent: 

Trisella: eina de camp, en forma de calaixó obert per davant
i que enganxat a una bèstia de càrrega que l’arrossegava,
servia per aplanar el terreny o, si calia,
transportar petites quantitats de pedres.

Joc exclusivament d’homes i que es va practicar fins a l’esclat de la guerra civil espanyola, el 1936. Es duia a terme a les eres o prop d’una taverna o cafè -en aquests casos el joc podia ser propietat de l’establiment que assegurava així una activitat lúdica per als seus clients-.


Era un joc d’aposta, d’atzar, on hi intervenia més la sort que no pas l’habilitat. Les regles simples, la senzillesa dels materials, la dinàmica gens complicada i l’al·licient de l’aposta el convertien en una distracció àgil on els guanys canviaven de mà en mà constantment, ideal per omplir les tardes ocioses dels diumenges o festius.

La forta repressió i control de la dictadura franquista va donar el toc de gràcia a nombrosos jocs d’aquest tipus, entre aquest el de la trisella.
 
LA TRISELLA O JOC DE LA BOLA, UN FÒSSIL LÚDIC
Podem considerar el joc de la trisella com el fòssil lúdic o la darrera expressió d’un tipus de distracció que, amb múltiples variants però amb idèntica dinàmica, ja es practicava a l’època clàssica. Alguns dels gravats que descobrim en infinitat de jaciments arqueològiques de l’antiga Grècia i Roma confirmen l’existència de nombrosos jocs d’encert i llançament fets ja fos amb boles, com el de tropa i delivitates, amb nous com el ludus orbis i nueces relinquere, o amb monedes com el nummum lactare –idèntic al joc de les cares-.

Al llibre Les Jeux et Plaisirs de l’enfance del francès Jacques Stella (1657), descobrirem el joc de la trisella anomenat, aquí, la fossette. Els gravats del llibre, a la reedició de 2001, van acompanyats d’uns versos que donen una explicació del joc: 

Omplir el forat central,
vet aquí l’objectiu final!
Habilitat i destresa.
Sempre podria passar
que la bola no volgués
realitzar tal proesa.
 


CARACTERÍSTIQUES DEL JOC 

Espai de joc: Un espai reduït. Si es vol posar en context amb la història és preferible jugar al costat d’un bar o una taverna.  

Materials per a la construcció del joc: Tradicionalment a partir d’una trisella gastada. Es necessita un calaixó de fusta d’uns 2 cm de gruix. Mides aproximades: 30 a 40 cm de fons per 70 a 100 cm d’ampla i 30 a 40 cm d’alçada. Boles de fusta de 2 a 3 cm de diàmetre.
 
Modalitats de joc: 

  • Punteria (individual): Des d’una distància de dos a tres metres es llencen 5 boles amb l’objectiu de posar-ne almenys 2 en forats del mateix color.
  • A roig o a negre (oposició): Cada jugador indica a quin color va (un a vermell i l’altre a negre) i tiren alternativament les 3 boles. Qui aconsegueix posar més boles al seu color guanya l’aposta (generalment una beguda).
  • A quartos (oposició amb aposta): Cada jugador posa una moneda en un forat de la trisella (si es vol es poden posar en dos o més). S’estableix l’ordre de tirada i, alternativament, cada jugador llança la seva bola. Si entra dins d’un forat amb aposta es queda l’aposta i torna a tirar. 

La trisella d’interior
Aprofitant la invitació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per assistir al Festival de Verona vam construir una nova trisella, més petita i pensada per al joc d’interior, a la qual invitàvem a participar tot “jugant-hi quartos”, amb aposta. Val a dir que els jugadors que s’hi van avenir a jugar d’aquesta manera van engrescar-se més i el xivarri que organitzaven atreia més i més curiosos que s’interessaven per la dinàmica del joc.

La modalitat d’aquest joc és la següent:

  • A aposta: Cada jugador deixa una quantitat determinada dins d’un dels nou forats de la trisella. Des d’una distància d’un parell de metres, i per ordre, cadascú ha d’intentar fer entrar una moneda dins del forat de l’aposta del contrari. En el moment que algú ho aconsegueix es queda amb totes les monedes jugades damunt el tauler –per això aconsellem jugar amb monedes de 5 cèntims!!!-.

La dinàmica del joc, en la qual a banda de l’habilitat hi intervé també l’atzar, fa que a voltes una moneda vagi a parar en un forat buit. En aquest cas qui l’ha llençada torna a tirar.
 

També pot donar-se el cas que la moneda vagi a parar en el forat on el jugador ha deixat la pròpia aposta. En aquest cas es queda l’aposta i, si és el cas que hi ha monedes en altres forats, també se les queda. El joc però continua, tornant a tirar i intentant fer entrar la moneda a l’aposta del contrari.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Catalunya, país invitat a TOCATÌ 2015


Aquest cap de setmana Catalunya ha estat l’epicentre de la cultura lúdica i protagonista absolut a TOCATÌFestival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat a la ciutat italiana de Verona.
El festival, que enguany ha arribat a la seva tretzena edició, ha tingut Catalunya com a país convidat i tot el programa d’activitats s’ha dissenyat al seu voltant. Els quatre dies que ha durat l’esdeveniment, des del dijous 17 al diumenge 20, Verona ha canviat de fesomia, ha vist com carrers i places s’omplien de jocs tradicionals de Catalunya i arreu onejaven senyeres, ha sentit parlar català, ha gaudit d’exposicions i xerrades que han tractat diferents vessants del nostre patrimoni lúdic, ha escoltat les nostres músiques i ha ballat les nostres danses! 
El divendres es va iniciar, de forma oficial, el festival amb una desfilada amb tots els grups de jugadors participants. La marxa, encapçalada per grups de música tradicional, va sortir de la cèntrica plaça Erbe i va recórrer el Corso Sant’Anastasia fins la plaça que porta el mateix nom on es van fer els parlaments i la rebuda oficial. Al voltant de 200 persones hi van participar en representació dels clubs o associacions de jocs com ara la morra de Sant Carles de la Ràpita, la trisella d’Ascó, les curses de pedres, de la cullera, del cresol i de taleques de Prat de Comte, les bitlles catalanes o de sis de Reus, les bitlles pallereses d’Isil, la cursa de dolls de Cadaqués, el bèlit de Girona i el bòlit d’Anglesola, l’aixecada de càntirs d’Argentona, la pilota a mà al carrer, les baldufes i el futbol botons. Els acompanyaven diverses formacions musicals i de dansa com els Ministrers del Sabre, Grup Riu, el grup d’havaneres Espingar i la Factoria Mascarò, amb quatre cap grossos escapats de la Patum de Berga!
 
 
 

La comitiva la tancava la colla castellera Xiquets d’Alcover que al llarg del trajecte va anar aixecant diversos pilars davant una senyera de més de sis metres de llargada i que ocupava tot el Corso! El moment més emotiu d’aquest acte fou quan van aixecar un castell davant l’església i tot seguit, la cobla Sant Jordi va tocar Els Segadors.  
 
Tot seguit es va donar per iniciat el festival procedint al tall de la cinta que donava accés a dues exposicions representatives del món lúdic català:
  • Els jocs de Joan Amades, realitzada per la Companyia de Jocs l’Anònima i,
  • El joc entre la tradició i la modernitat, produïda conjuntament entre INEFC Lleida i l’associació cultural LoLlaüt d’Ascó.

 

A les imatges podeu veure el procés de muntatge d’ambdues exposicions en el marc excepcional de l’església de San Giorgetto.  


L’exposició El Joc, entre la tradició i la modernitat consta de 18 lones (1m x 2m cadascuna) que mostren el procés d’organització d’un gran muntatge de jocs tradicionals al petit poble d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, l’agost de 2008. La idea és comparar els jocs tradicionals de Catalunya del segle XXI amb els que va pintar Pieter Bruegel “el Vell” al famós quadre Jocs infantils, al 1560. El resultat és una mostra atractiva, molt visual i atraient que permet al visitant adonar-se de l’evolució, o no, de molts jocs en els darrers cinc cents anys.

 
D’altra banda, l’exposició El jugar de Joan Amades és una producció pensada en motiu de la celebració dels 125 anys del naixement de l’insigne folklorista català. La mostra s’inicia amb un panell que presenta la coneguda auca Jocs de la mainada que va recollir i publicar Amades. A partir d’aquesta auca es presenten diversos expositors amb jocs i joguinetes populars i tradicionals que comparteixen protagonisme amb d’altres d’actuals. Així l’exposició el què pretén es cridar l’atenció al visitant, fer-lo pensar, captivar-lo amb els objectes tot donant pistes per a que es reflexioni sobre l’evolució dels jocs, dels materials de joc, de les regles del joc.
Si esteu interessats en disposar d’aquestes exposicions us podeu posar en contacte a través d’aquest enllaç-.
El dissabte i el diumenge Verona va ser un riu de gent de turistes que visitaven la ciutat, és cert, però també de moltes famílies que, coneixedors del festival, resseguien carrers i places amb el plànol buscant, un a un, els jocs que s’hi presentaven. Les imatges no enganyen: nens, joves i adults jugant arreu o veient les exhibicions dels jugadors catalans i italians.
 
 
 
L'associació cultural Lo Llaüt va representar a les Terres de l'Ebre amb el recuperat joc de la trisella:


També, de les Terres de l'Ebre van ser-hi presents representants de Prat de Comte que van mostrar les seves tradicionals curses: de l'ou, del cresol, de pedres i de taleques:


Entre els jocs més espectaculars que vam poder veure tenim el de la morra, en la qual hi va haver representació catalana de la mà dels amics de la morra de Sant Carles de la Ràpita.

 
També van resultar curioses les exhibicions de curses de dolls de Cadaqués: 
 
A banda del desplegament de jocs el festival també va oferir espais i activitats molt diverses com ara una botiga de jocs i llibres, concerts, tallers de construcció de joguines amb materials de l’entorn, jocs reciclats, ludoteques infantils, cinema amb pel·lícules relacionades amb el món del joc, conferències...


Entre aquestes cal destacar les presentades per Imma Marín, que va tractar el tema dels Festivals de jocs, Barcelona juga d’Oriol Comas -especialista en jocs de tauler-, El joc tradicional en la integració de la persona amb discapacitats físiques a cura de Maite Trepat i Lluís Nadal, Els jocs en la Història amb Carme Jiménez que va explicar l’organització de les cinc jornades de jocs tradicionals realitzades a Catalunya entre el 2008 i el 2012, La Patum infantil amb l’Òscar Garcia, i Les auques de jocs, recurs per a treballar a l’aula de Biel Pubill.  
 

A la imatge els membres de la Cia. de Jocs l'Anònima, encarregada de l'organització de l'àmbit de jocs de TOCATÌ 2015.
En aquest enllaç podeu consultar el programa oficial, amb la descripció dels jocs, catalans i italians, que s’hi van presentar.  
 
Tot seguit trobareu diversos vídeos i articles que es fan ressò del TOCATÌ 2015:
 
Una passeggiata tra il Tocatì 2015


  
Corriere del Veneto
Nortao
Vilaweb
Verona Sera
Proloco d’Italia

IV Jornades d'estudi de la Festa de Sant Antoni al Forcall

La Confraria de la Santantonà i l'Ajuntament de Forcall, prenent el relleu de les edicions anteriors (Ascó 2006, Manacor 2009 i Canals 2014), organitzarà les IV Jornades d'Estudi de la Festa de Sant Antoni, amb el propòsit de treballar en el coneixement de la festa de Sant Antoni així com d'altres manifestacions festives amb components culturals, antropològics i etnològics relacionats a la festa. 
L'associació cultural Lo Llaüt, impulsora i organizadora de les I Jornades d'estudi sobre la Festa de Sant Antoni, celebrades a Ascó el 2006, felicita aquesta nova iniciativa a la qual donarà recolzament i hi presentarà comunicacions.
COMUNICACIONS
Les comunicacions han de ser inèdites i d'una extensió màxima de 15 folies DIN A4  (incloses les il·lustracions), en format electrònic Word, amb lletra 12 punts, del tipus Times New Roman, es remetran a qualsevol dels correus electrònics assenyalats i una còpia impresa dirigida a la Associació Cultural Confraria de la Santantonà de la Vila de Forcall.
Caldrà presentar un resum de la comunicació conjuntament amb la butlleta d'inscripció del comunicant. El termini màxim de presentació del resum, que no podrà excedir l'espai d'un foli, serà el 15 de novembre.
El termini de presentació de les comunicacions serà el dia 8 de desembre de 2015.
La presentació de la ponència per escrit i del resum abans de les dates esmentades serà condició necessària per a la lectura de la comunicació i la posterior publicació.
Tant a efectes de la seua lectura com de la posterior publicació, les comunicacions seran revisades per una comissió científica formada per persones acadèmicament adients i relacionades amb activitats d'etnografia, etnologia, història, antropologia i sociologia.
 
INFORMACIÓ-SECRETARIA DE LES JORNADES
info@forcall.es

Adreça:
CONFRARIA DE LA SANTANTONÀ DE FORCALL
PLAÇA MAJOR 13
12310 FORCALL