dijous, 24 de desembre del 2015

Lo Llaüt al congrés de Jocs i Esports tradicionals de Tunis


Entre el dissabte 19 i el dimarts 22 de desembre ha tingut lloc a la Médiathèque d'Ariana -Tunisie- , el 4ème Rencontre internationale Jeux et sports traditionnels, organitzada per l'Association Tunisienne de sauvegarde des jeux et sports du patrimoine (AJSJSP).
Del continent africà han assistit a la trobada representants d'Egipte, Marroc, Algèria, Zimbadwe, Iraq, Tunis i Nova Caledònia, mentre que en representació de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (JUGAJE) han participat membres de l'associació La Tanguilla d'Aranda de Duero, MELGA (museu etnolúdic de Galícia) i, per part de Catalunya l'associació cultural Lo Llaüt i la Cia. de Jocs l'Anònima, a més de representants del món educatiu, en aquest cas de l'Institut de Flix que va presentar la comunicació Les jeux des romains. Une experiénce éducative dans le site archéologique d'Empúries (Els jocs dels romans. Una experiència educativa al jaciment arqueològic d'Empúries).



El congrés, que tenia com a objectiu la creació de l'Associació Africana de Jocs Tradicionals, paral·lelament va organitzar un seguit d'activitats com ara una exposició de jocs i joguines fetes pels nens i nenes dels països participants. En aquesta activitat també hi va ser present l'institut Flix, aportant un seguit de joguines fetes per l'alumnat de 1r d'ESO. 




També va comptar amb la presència d'un grup de noies de Nova Caledònia que van dur a terme un taller de construcció joguinetes fets amb fulla de palmera. Realment un taller molt creatiu!



I també va ser molt interessant la mostra de jocs de tauler (plateaux de jeux) en la qual van destacar els procedents de Tunis i Algèria, fets damunt roba de sac o llana i emprant tota mena de daus i fitxes (caragols, pedres, xapes, taps, fustes...).


L'associació cultural Lo Llaüt va presentar els jocs de tauler La corrida del ruquet i Assetjats, a més de donar a conèixer la publicació Els jocs en temps dels moriscs. 


 
Cal destacar la recepció oferta per l'alcalde d'Ariana, a l'ajuntament de la localitat, i que va comptar també amb la presència del governador de la regió d'Ariana. En el marc d'aquesta trobada es va fer donació de diversos obsequis a la municipalitat -un joc de tauler d'Ascó- així com una demostració de lluita de pal per part de la representació algeriana.


Plantada del pessebre al Calvari


El passat dissabte 19 vam dur a terme una nova edició de la plantada del pessebre al Calvari!
 

dilluns, 14 de desembre del 2015

XVIII Pujada al Calvari a posar el pessebre


El proper dissabte 19, a les 11:00, es farà la tradicional pujada al Calvari per a posar el pessebre. La sortida serà des del Pla de l'Església, passant pel carrer Major fins a la plaça de Vallxiqué. D'aquí cap al Calvari.
Us hi esperem!!!
 

Lo Llaüt presenta Els jocs dels moriscs a Tunis


Del 19 al 21 de desembre Tunis acull la quarta edició el 4ème rencontre internationale des jeux et sports traditionnels "Patrimoine de l'humanité" (Trobada internacional de jocs i esports tradicionals "Patrimoni de la humanitat"). La trobada tindrà lloc a la Biblioteca d'Ariadna -barri perifèric de la capital- i, a banda dels amfitrions, comptarà amb la presència de representants d'Algèria, Marroc, Egipte, Iraq, França, Zimbawe, Etiopia, Espanya i Catalunya.
La importància d'aquesta quarta trobada radica en el fet que té per objectiu la creació, a semblança d'Europa, d'una Associació Africana de jocs i esports tradicionals. Com a representant de Catalunya tindré el privilegi d'aportar informació al respecte -recordeu que Lo Llaüt forma part d'aquesta associació- i, alhora, presentar una experiència novedosa i original realitzada conjuntament entre l'institut Flix i el Camp d'aprenentatge d'Empúries centrat en el treball, en el món educatiu, dels jocs i divertiments dels nens, joves i adults d'Empúries ara fa 2.000 anys.
Simultàniament a les jornades hi haurà tallers i exhibicions de jocs, la presentació del llibret Jocs en temps dels moriscs -editada per l'associació cultural Lo Llaüt- així com una exposició de joguines reciclades realitzada per l'alumnat de l'institut Flix.

dissabte, 12 de desembre del 2015

Assemblea general de socis de Lo Llaüt

El dissabte 12 tindrà lloc l'Assemblea general de socis de Lo Llaüt a partir de les 20:00 al local de l'entitat, al carrer Clots, 19, 2n. Hi esteu tots convidats a participar.

dissabte, 28 de novembre del 2015

Taller de jocs tradicionals a Seròs

 
Ja fa una pila d'anys que el poble de Seròs, al Segrià, celebra les Jornades Culturals els darrers dies de novembre. Un any més han comptat amb l'associació cultural Lo Llaüt per a dur a terme un matí de jocs tradicionals.
Enguany hem gaudit d'un magnífic dia que ha reunit molts nens i nenes, acompanyats d'avis i pares, que han pogut jugar a més d'una quinzena de jocs d'arreu del món d'habilitat, llançament, encert, atzar i estratègia.


 
Si esteu interessats en aquest tipus de tallers de jocs podeu posar-vos en contacte a través d'aquest enllaç.

divendres, 27 de novembre del 2015

Lo Llaüt organitza jocs a la 15a Fira Joc a joc de Tona


Segur que ho tens present, però si mires l’agenda trobaràs que aquest diumenge és dia 29, i com ja fa 15 anys, a Tona celebrem la fira del joc dedicada al joc i a la joguina diferent.
Com cada any l'associació cultural Lo Llaüt hi participarà duent a terme un taller de construcció de joguines tradicionals fetes amb materials de l'entorn domèstic i natural, a més de portar l'exposició Joc a joc de plaça a plaça. El programa és ple d'activitats originals i per a tots els públics amb més de 50 activitats diferents.
Quan? Diumenge 29 de novembre
On? Pavelló d’esports de Tona (carrer Jaume Balmes, 53)
Horari? de 10 a 14 i de 15:30 a les 19h.
Per saber-ne més: http://www.firadeljoc.cat/

dilluns, 26 d’octubre del 2015

XIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre. El teatre popular.


 
El passat 24 doctubre la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes va acollir la XIII Jornada dEtnologia de les Terres de lEbre que enguany sha centrat en lanàlisi del món del teatre.
 
 
Malgrat que la jornada no compta amb gaire assistència de públic sí que va esdevenir un agradable lloc de retrobament entre membres de diferents col·lectius i entitats culturals de les nostres comarques, alhora que va permetre donar una interessant ullada a aquest rama artística. Particularment interessant va resultar la conferència marc, feta per Raul Sanchís de lURV, amb el títol Entremesos i balls parlats a les comarques de l’Ebre, el Maestrat i els Ports. Apunts historiogràfics per a una visió retrospectiva, que va permetre situar lactivitat teatral en el seu context en la història, en particular centrant lanàlisi a la zona del Montsià i nord de Castelló.
 

Al llarg de la jornada es van presentar diferents comunicacions entre les que destaquem Els pastorets de Joan Moreira, a cura del músic Joan F. Vidal i del director teatral Xavi Aragó; El romanço i la interpretació de la Samaritana de Flix, del mestre flixanco Frances R. Visa una xerrada realment molt metòdica, dinàmica i interessant-; La recreació del casament rial de Gandesa, el 1319, a cura del gandesà marc Jornet, del Grup de teatre La Farsa de Gandesa ens han quedat les ganes danar, lany vinent, a veure aquesta representació!-; Viatge al passat planer”. Escenografies de la vida tradicional a Santa Bàrbara, a cura de Màrius Pont, del Centre d’Estudis Planer, que va mostrar-nos una altra manera de conèixer i reconèixer el patrimoni a partir de la dramatització o representació teatral.
Per part de Lo Llaüt, en Josep M. Raduà i Biel Pubill van fer un repàs a l’activitat teatral asconenca al llarg del segle XX fins arribar a la representació de La barraca de Sant Antoni a Ascó el 2006 i el 2007.
Esperem que en breu es puguin publicar aquestes comunicacions per tal de disposar de més materials que basteixen la nostra cultura, el nostre patrimoni.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

VIIè Jornada Carmel Biarnés dedicada a l'Onomàstica



Aquest cap de setmana Móra d’Ebre i Ascó han acollit la IV Jornada de la Societat d’Onomàstica i la VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, que han estat seguides per una setantena d’estudiosos i gent interessada en aquesta disciplina.
En total han estat 3 ponències i 25 comunicacions que han tractat enfocaments molt diversos: toponímia, antroponímia, diactologia, anàlisi i mètodes d’estudi de l’onomàstica... abastant una àrea molt àmplia de la geografia dels Països Catalans, des de Girona fins a València passant pels Pirineus i amb les Terres de l’Ebre com a centre d’interès d’aquestes.

 
Les ponències han anat a cura:
  • d’Eugeni Perea que, d’una forma planera i molt didàctica ha exposat quins són els objectius de la investigació onomàstica i quin és el mètode a seguir.
  • Pere Navarro, professor de l’URV ben conegut a casa nostra pels seus estudis en diactologia, que ens ha parlat sobre la relació entre l’onomàstica i la diactologia a les Terres de l’Ebre.
  • Jordi Ferrús Batiste, professor d’antropologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que ha fet un acurat repàs a l’obra de Carmel Biarnés des que s’inicia en l’estudi de l’onomàstica, el 1981 fins al 1990.
Quant a les comunicacions destacarem les que s’han centrat a les Terres de l’Ebre:

-       Cartografia lingüística de noms topogràfics. El Montsià, Àngela Buj Alfara
-       Carponímia de la Ribera d’Ebre, Maite Cot Ardévol
-       Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre, Antoni Jaquemot     
-       Noms de lloc esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre, Vicenç Carbonell irella
-       Els noms franquistes dels carrers de la Ribera d’Ebre (1950), Jaume Aresté Bagés
-       Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local, Ventura Castellvell
- Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Tortosa (1883-1950), Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez
-       Gènesi i continguts de l’obra d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal, Artur Bladé  Font
-       Set topònims rasquerans, Miquel S. Jassans
-       Els noms de casa de Capçanes (1931-1935), Marta Pelejà, Jaume Teixidó
-       Noms de casa. Benissanet 2004, Joana Medina Mañé
-       Evolució de la manera d’anomenar les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre, Sílvia Veà Vila
-       Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims, Olga Cubells Bartolomé
-       Els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix, Pere Muñoz Hernàndez
-       Noms, cognoms i renoms de Flix. El registre de conductes del cirurgià Josep Arnavat (1797-1803), Josep Antoni Collazos Ribera
-       La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries, Montserrat Ferrús Salvadó
Cal fer un esment especial a aquesta darrera comunicació de la jove asconenca Montserrat Ferrús, que ha presentat els resultats de la seva recerca fruit del Treball de recerca que està realitzant a l’Institut de Flix i que ha esta llargament aplaudida, tant per la desinhibició amb la que l’ha realitzada com pel contingut de la mateixa.

 
Cal destacar també que la setena jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés s’ha dut a terme el diumenge, a Ascó, i s’ha inclòs dins d’aquesta jornada de la Societat d’Onomàstica a mode, també, de reconeixement a l’empenta i dedicació que Carmel va tenir en relació a l’onomàstica. I per acabar-ho d’arrodonir, s’ha fet pública la notícia que el seu arxiu ha estat donat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre per part de la família de Biarnés, amb la qual cosa estem convençuts que en el futur tothom podrà accedir a la consulta d’aquest important fonts que, de ben segur, permetrà obrir noves línies d’investigació en nombrosos camps.

 
Per fi s’han fet públics també els guanyadors del VII Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó resultant els següents guardonats:

  • Categoria Premsa Escrita:
    • El banc d’ADN demana que s’exhumen totes les fosses comunes de la Guerra Civil, d’Andreu Prunera Garcia
  • Categoria Ràdio:
    • Julio Antonio, l’il·lustre escultor de Móra d’Ebre, d’Adriana Monclús Montaña
  • Categoria Internet:
    • La jota pas a pas, d’Andreu Prunera Garcia

dilluns, 28 de setembre del 2015

La trisella, joc destacat de TOCATÌ 2015


El joc de la trisella de l’associació cultural Lo Llaüt, junt amb les tradicionals curses de Prat de Comte i els jugadors de morra de Sant Carles de la Ràpita va representar el món lúdic ebrenc en la tretzena edició de Tocatì, Festival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat entre el 17 i el 20 de setembre a la ciutat italiana de Verona.
La nostra associació hi va ser present en ser seleccionat el joc de la trisella, entre molts d’altres d’arreu de Catalunya, per a representar el nostre territori. Entre d’altres motius pels quals es va seleccionar el nostre joc és pel fet que és herència viva del patrimoni lúdic ebrenc. Com bé sabeu es tracta d’un joc recuperat d’ençà el 2000 a partir de la recerca en fonts orals i escrites realitzades a diferents pobles de la Ribera d’Ebre –entre els quals destaquem Ascó, Flix i Riba-roja- i del Priorat, del sud del Segrià i les Garrigues.
Des d’aleshores la recuperació del joc, a partir de l’estructura d’una trisella original cedida per l’amiga Àngels Pérez de Flix, no ha deixat de sortir als carrers i places d’Ascó -en particular durant la Festa de Sant Antoni, el Joc a joc de plaça a plaça i al Gelat i jocs-, i també arreu de Catalunya, particularment en el marc d’esdeveniments com la Festa dels Súpers a Barcelona o el Tradijoc de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta...



 
La trisella a la Piazza Indipendenza de Verona
El nostre joc el van situar a la Piazza Indipendenza –seria premonitori?-. El cas és que vam poder mostrar-lo davant de moltíssima gent que al llarg del cap de setmana va passejar per la ciutat, i hem de dir que va agradar i molt. No hi va haver un moment de descans per als monitors que mostràvem la dinàmica del joc i que, davant de les preguntes, intentàvem contextualitzar-lo –val a dir que disposàvem de l’ajuda d’una jove traductora-.
A més, per a poder donar més informació no sols del joc sinó també de l’activitat de l’associació cultural Lo Llaüt, que és la que l’ha recuperada, vam editar unes quartilles amb imatges i una breu simplificació de la història, els materials i les maneres de jugar. El text és el següent: 

Trisella: eina de camp, en forma de calaixó obert per davant
i que enganxat a una bèstia de càrrega que l’arrossegava,
servia per aplanar el terreny o, si calia,
transportar petites quantitats de pedres.

Joc exclusivament d’homes i que es va practicar fins a l’esclat de la guerra civil espanyola, el 1936. Es duia a terme a les eres o prop d’una taverna o cafè -en aquests casos el joc podia ser propietat de l’establiment que assegurava així una activitat lúdica per als seus clients-.


Era un joc d’aposta, d’atzar, on hi intervenia més la sort que no pas l’habilitat. Les regles simples, la senzillesa dels materials, la dinàmica gens complicada i l’al·licient de l’aposta el convertien en una distracció àgil on els guanys canviaven de mà en mà constantment, ideal per omplir les tardes ocioses dels diumenges o festius.

La forta repressió i control de la dictadura franquista va donar el toc de gràcia a nombrosos jocs d’aquest tipus, entre aquest el de la trisella.
 
LA TRISELLA O JOC DE LA BOLA, UN FÒSSIL LÚDIC
Podem considerar el joc de la trisella com el fòssil lúdic o la darrera expressió d’un tipus de distracció que, amb múltiples variants però amb idèntica dinàmica, ja es practicava a l’època clàssica. Alguns dels gravats que descobrim en infinitat de jaciments arqueològiques de l’antiga Grècia i Roma confirmen l’existència de nombrosos jocs d’encert i llançament fets ja fos amb boles, com el de tropa i delivitates, amb nous com el ludus orbis i nueces relinquere, o amb monedes com el nummum lactare –idèntic al joc de les cares-.

Al llibre Les Jeux et Plaisirs de l’enfance del francès Jacques Stella (1657), descobrirem el joc de la trisella anomenat, aquí, la fossette. Els gravats del llibre, a la reedició de 2001, van acompanyats d’uns versos que donen una explicació del joc: 

Omplir el forat central,
vet aquí l’objectiu final!
Habilitat i destresa.
Sempre podria passar
que la bola no volgués
realitzar tal proesa.
 


CARACTERÍSTIQUES DEL JOC 

Espai de joc: Un espai reduït. Si es vol posar en context amb la història és preferible jugar al costat d’un bar o una taverna.  

Materials per a la construcció del joc: Tradicionalment a partir d’una trisella gastada. Es necessita un calaixó de fusta d’uns 2 cm de gruix. Mides aproximades: 30 a 40 cm de fons per 70 a 100 cm d’ampla i 30 a 40 cm d’alçada. Boles de fusta de 2 a 3 cm de diàmetre.
 
Modalitats de joc: 

  • Punteria (individual): Des d’una distància de dos a tres metres es llencen 5 boles amb l’objectiu de posar-ne almenys 2 en forats del mateix color.
  • A roig o a negre (oposició): Cada jugador indica a quin color va (un a vermell i l’altre a negre) i tiren alternativament les 3 boles. Qui aconsegueix posar més boles al seu color guanya l’aposta (generalment una beguda).
  • A quartos (oposició amb aposta): Cada jugador posa una moneda en un forat de la trisella (si es vol es poden posar en dos o més). S’estableix l’ordre de tirada i, alternativament, cada jugador llança la seva bola. Si entra dins d’un forat amb aposta es queda l’aposta i torna a tirar. 

La trisella d’interior
Aprofitant la invitació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per assistir al Festival de Verona vam construir una nova trisella, més petita i pensada per al joc d’interior, a la qual invitàvem a participar tot “jugant-hi quartos”, amb aposta. Val a dir que els jugadors que s’hi van avenir a jugar d’aquesta manera van engrescar-se més i el xivarri que organitzaven atreia més i més curiosos que s’interessaven per la dinàmica del joc.

La modalitat d’aquest joc és la següent:

  • A aposta: Cada jugador deixa una quantitat determinada dins d’un dels nou forats de la trisella. Des d’una distància d’un parell de metres, i per ordre, cadascú ha d’intentar fer entrar una moneda dins del forat de l’aposta del contrari. En el moment que algú ho aconsegueix es queda amb totes les monedes jugades damunt el tauler –per això aconsellem jugar amb monedes de 5 cèntims!!!-.

La dinàmica del joc, en la qual a banda de l’habilitat hi intervé també l’atzar, fa que a voltes una moneda vagi a parar en un forat buit. En aquest cas qui l’ha llençada torna a tirar.
 

També pot donar-se el cas que la moneda vagi a parar en el forat on el jugador ha deixat la pròpia aposta. En aquest cas es queda l’aposta i, si és el cas que hi ha monedes en altres forats, també se les queda. El joc però continua, tornant a tirar i intentant fer entrar la moneda a l’aposta del contrari.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Catalunya, país invitat a TOCATÌ 2015


Aquest cap de setmana Catalunya ha estat l’epicentre de la cultura lúdica i protagonista absolut a TOCATÌFestival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat a la ciutat italiana de Verona.
El festival, que enguany ha arribat a la seva tretzena edició, ha tingut Catalunya com a país convidat i tot el programa d’activitats s’ha dissenyat al seu voltant. Els quatre dies que ha durat l’esdeveniment, des del dijous 17 al diumenge 20, Verona ha canviat de fesomia, ha vist com carrers i places s’omplien de jocs tradicionals de Catalunya i arreu onejaven senyeres, ha sentit parlar català, ha gaudit d’exposicions i xerrades que han tractat diferents vessants del nostre patrimoni lúdic, ha escoltat les nostres músiques i ha ballat les nostres danses! 
El divendres es va iniciar, de forma oficial, el festival amb una desfilada amb tots els grups de jugadors participants. La marxa, encapçalada per grups de música tradicional, va sortir de la cèntrica plaça Erbe i va recórrer el Corso Sant’Anastasia fins la plaça que porta el mateix nom on es van fer els parlaments i la rebuda oficial. Al voltant de 200 persones hi van participar en representació dels clubs o associacions de jocs com ara la morra de Sant Carles de la Ràpita, la trisella d’Ascó, les curses de pedres, de la cullera, del cresol i de taleques de Prat de Comte, les bitlles catalanes o de sis de Reus, les bitlles pallereses d’Isil, la cursa de dolls de Cadaqués, el bèlit de Girona i el bòlit d’Anglesola, l’aixecada de càntirs d’Argentona, la pilota a mà al carrer, les baldufes i el futbol botons. Els acompanyaven diverses formacions musicals i de dansa com els Ministrers del Sabre, Grup Riu, el grup d’havaneres Espingar i la Factoria Mascarò, amb quatre cap grossos escapats de la Patum de Berga!
 
 
 

La comitiva la tancava la colla castellera Xiquets d’Alcover que al llarg del trajecte va anar aixecant diversos pilars davant una senyera de més de sis metres de llargada i que ocupava tot el Corso! El moment més emotiu d’aquest acte fou quan van aixecar un castell davant l’església i tot seguit, la cobla Sant Jordi va tocar Els Segadors.  
 
Tot seguit es va donar per iniciat el festival procedint al tall de la cinta que donava accés a dues exposicions representatives del món lúdic català:
  • Els jocs de Joan Amades, realitzada per la Companyia de Jocs l’Anònima i,
  • El joc entre la tradició i la modernitat, produïda conjuntament entre INEFC Lleida i l’associació cultural LoLlaüt d’Ascó.

 

A les imatges podeu veure el procés de muntatge d’ambdues exposicions en el marc excepcional de l’església de San Giorgetto.  


L’exposició El Joc, entre la tradició i la modernitat consta de 18 lones (1m x 2m cadascuna) que mostren el procés d’organització d’un gran muntatge de jocs tradicionals al petit poble d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, l’agost de 2008. La idea és comparar els jocs tradicionals de Catalunya del segle XXI amb els que va pintar Pieter Bruegel “el Vell” al famós quadre Jocs infantils, al 1560. El resultat és una mostra atractiva, molt visual i atraient que permet al visitant adonar-se de l’evolució, o no, de molts jocs en els darrers cinc cents anys.

 
D’altra banda, l’exposició El jugar de Joan Amades és una producció pensada en motiu de la celebració dels 125 anys del naixement de l’insigne folklorista català. La mostra s’inicia amb un panell que presenta la coneguda auca Jocs de la mainada que va recollir i publicar Amades. A partir d’aquesta auca es presenten diversos expositors amb jocs i joguinetes populars i tradicionals que comparteixen protagonisme amb d’altres d’actuals. Així l’exposició el què pretén es cridar l’atenció al visitant, fer-lo pensar, captivar-lo amb els objectes tot donant pistes per a que es reflexioni sobre l’evolució dels jocs, dels materials de joc, de les regles del joc.
Si esteu interessats en disposar d’aquestes exposicions us podeu posar en contacte a través d’aquest enllaç-.
El dissabte i el diumenge Verona va ser un riu de gent de turistes que visitaven la ciutat, és cert, però també de moltes famílies que, coneixedors del festival, resseguien carrers i places amb el plànol buscant, un a un, els jocs que s’hi presentaven. Les imatges no enganyen: nens, joves i adults jugant arreu o veient les exhibicions dels jugadors catalans i italians.
 
 
 
L'associació cultural Lo Llaüt va representar a les Terres de l'Ebre amb el recuperat joc de la trisella:


També, de les Terres de l'Ebre van ser-hi presents representants de Prat de Comte que van mostrar les seves tradicionals curses: de l'ou, del cresol, de pedres i de taleques:


Entre els jocs més espectaculars que vam poder veure tenim el de la morra, en la qual hi va haver representació catalana de la mà dels amics de la morra de Sant Carles de la Ràpita.

 
També van resultar curioses les exhibicions de curses de dolls de Cadaqués: 
 
A banda del desplegament de jocs el festival també va oferir espais i activitats molt diverses com ara una botiga de jocs i llibres, concerts, tallers de construcció de joguines amb materials de l’entorn, jocs reciclats, ludoteques infantils, cinema amb pel·lícules relacionades amb el món del joc, conferències...


Entre aquestes cal destacar les presentades per Imma Marín, que va tractar el tema dels Festivals de jocs, Barcelona juga d’Oriol Comas -especialista en jocs de tauler-, El joc tradicional en la integració de la persona amb discapacitats físiques a cura de Maite Trepat i Lluís Nadal, Els jocs en la Història amb Carme Jiménez que va explicar l’organització de les cinc jornades de jocs tradicionals realitzades a Catalunya entre el 2008 i el 2012, La Patum infantil amb l’Òscar Garcia, i Les auques de jocs, recurs per a treballar a l’aula de Biel Pubill.  
 

A la imatge els membres de la Cia. de Jocs l'Anònima, encarregada de l'organització de l'àmbit de jocs de TOCATÌ 2015.
En aquest enllaç podeu consultar el programa oficial, amb la descripció dels jocs, catalans i italians, que s’hi van presentar.  
 
Tot seguit trobareu diversos vídeos i articles que es fan ressò del TOCATÌ 2015:
 
Una passeggiata tra il Tocatì 2015


  
Corriere del Veneto
Nortao
Vilaweb
Verona Sera
Proloco d’Italia