diumenge, 31 de maig del 2015

Lo Llaüt al Festival Europeu de Jocs Tradicionals de Narni


 
El passat cap de setmana, dies 23 i 24 de maig, va tenir lloc a Narni (Itàlia) una nova edició del Festival europeu de jocs i esports tradicionals, inclòs dins del programa de l'Assemblea General de l'Associació Europea de jocs i esports tradicionals (AEJST).


En el marc de la trobada es van reunir una trentena de socis de l’esmentada associació vinguts d’arreu d’Europa (Bulgària, Alemanya, República Txeca, Espanya, Portugal, França, Itàlia, Malta, Hungria, Romania i Catalunya) a més de representants de Mèxic i Hondures. Els representants catalans eren l’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó, la CIA. de jocs l’Anònima i INEFC Lleida.
 


El festival, com en d’altres edicions, va permetre el retrobament dels membres, establir nous contactes i per tant nous projectes i lògicament, mostrar i donar a conèixer els jocs i els esports tradicionals de cada país. Molts d'aquests jocs són ben coneguts entre nosaltres, com és el cas del "piao" portuguès (baralluga) o la xerranca que coneixem amb infinitat de noms dins de casa nostra.



O el joc del bòlit o bèlit, ben conegut en la seva modalitat femenina a Anglesola.

 

Altres jocs coneguts però més difícils de veure i practicar van ser la lluita canària o algunes modalitats de bolos





Com hem vist la baldufa no podia faltar. Les imatges en mostren una modalitat originària d'Hondures.



Tampoc van faltar jocs de punteria com tiro alla fune (caça fardatxo o fona) o la balestra (ballesta).



I entre els jocs de tauler vam poder jugar a l'alquerc i al molí de nou (Cia. de jocs l'Anònima)novuss (joc semblant al billar i al caroms amb fitxes procedent d'Alemanya) o bé el curiós joc de futbol hondureny, practicat damunt un senzill tauler ple de claus, que representen els jugadors, i que es juga propulsant una bola amb ajut d'un palet -aquest joc també sabem que es practica a Brasil-.


 
Ara bé, la trobada de Narni va permetre veure i practicar alguns jocs que molt difícilment es poden gaudir si no ens desplacem a altres països o regions. És el cas de la Tablas de San Andrés, típica tradició del poble tinerfenc de Icod de los Vinos. La diversió consisteix en baixar una pendent assegut damunt una simple taula de fusta i, com a única protecció, uns guants per ajudar-te a impulsar a l'inici de la baixada.



Una altra pràctica lúdica ben curiosa va ser la dels "rouleurs de barriques" del poble de Lussac Saint Emilion (Borgogna). Es tracta d'un exercici sorgit de les tasques artesanals de l'ofici de boter alhora que de la feina del camp vinculat a la vinya i a les bodegues. En síntesi es tracta de fer córrer les barriques (botes) ja sigui utilitzant una o dues mans. De resultes s'organitzen curses o circuits i es fan diferents accions al voltant de les botes, com ara saltar per sobre. Realment un espectacle de força, resistència i habilitat.  




I encara ens vam sorprendre amb diferents pràctiques vinculades a la lluita o defensa que ens van recordar les arts marcials. Sota el nom de Combatant's trail i de la mà d'un grup de persones de la República Txeca vam veure exercicis de tir en arc, defensa personal amb barres de fusta i una modalitat ben curiosa de lluita que ens va recordar al paintball però, en aquesta ocasió, substituint les pistoles per arcs i fletxes i, com a única protecció, un casc d'esgrima. 



I per fi des d'Hungria ens van mostrar la complexitat de l'ús del fuet, amb diferents exercicis d'habilitat i punteria (certament una pràctica perillosa si no ets un iniciat!).


 
La trobada també va servir per a contactar amb els organitzadors de Tocatì, festival de jocs i esports tradicionals al carrer que es realitza anualment a Verona, al setembre. Enguany es previst que el país invitat al festival sigui Catalunya i, per aquest motiu, s'han encetat un seguit de gestions per tal que, entre d'altres associacions i entitats lúdiques catalanes, Lo Llaüt hi sigui present donant a conèixer el joc de la trisella.  

dijous, 14 de maig del 2015

XIè Tradijoc a Gandesa

 
Ahir dimecres, 13 de maig, Gandesa va acollir l'onzena edició de Tradijoc: trobada de jocs tradicionals i populars de l'alumnat de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta que cursa 1r d'ESO. Una nova edició i un nou èxit tant per l'organització com per la participació. En aquesta ocasió van ser 210 nois i noies que van practicar 21 jocs tradicionals, dinamitzats per 53 joves de 4t d'ESO i 1r de BAT de l'institut de Gandesa així com un jove del Jeroni de Moragas, de Móra, que van fer de monitors i que van tenir cura d'explicar els jocs. L'alumnat, a banda, va anar acompanyat de 18 professors/es.  



 
La jornada es va iniciar a les 9:45, un cop es van reunir els participants provinents de l'Insitut de Flix, l'Institut Júlio Antonio, l'escola Santa Teresa de Móra d'Ebre, el CEE Jeroni de Moragas de Móra, l'institut escola de Batea i l'Institut Terra Alta. Des d'un primer moment els protagonistes es van barrejar amb els seus companys i van iniciar el què havia de ser una jornada lúdica, participativa, de relació i convivència.



 
Els jocs es van repartir en tres zones. A la primera, la de la plaça de l'Església i carrers adjacents, van fer les curses de sacs i de pedres, van saltar i van estirar la corda, van jugar a futbol xapes i van fer curses de xapes, a més de jugar a les tres canyes.
 



La segona zona de joc, concentrada al casc antic de Gandesa, van jugar a moros i cristians, al cementiri o mate, al mocador, a la xarranca, van fer el joc de l'espardenya i van fer curses de cames lligades.
 


 
A la darrera zona, la del Parc, van jugar a la corretja davant l'atenta mirada dels avis de la residència, van tirar la baldufa i van jugar al set i mig i a boles. També van poder provar la seva punteria amb les bitlles, jugar als quatre cantons i comprovar la seva habilitat amb els cèrcols i les xanques.
 
 
Cal destacar que el Tradijoc és fruit de la feina realitzada durant el curs 2014/2015 per un Grup de Treball d'educació física que està format per deu professors/es dels esmentats centres educatius de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Aquest grup de treball té cura de preparar i organitzar la jornada i de dissenyar el programa de jocs, fent la previsió de materials i dinamitzadors -en aquest sentit hem de destacar que és la primera edició en la qual un alumne del Jeroni de Moragas participa com a monitor-.
 
 
A banda, cal destacar que tot el material generat per aquest grup de treball s'edita en paper i en format pdf gràcies a la col·laboració del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) i de l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó.
Podeu descarregar-vos el dossier en aquest enllaç.
Trobareu més informació i imatges en aquest enllaç del CRP de la Terra Alta.

dijous, 7 de maig del 2015

Plantada d'arbres a Santa Paulina

El dissabte 6 de juny ens retrobarem de nou a Santa Paulina per a celebrar la festivitat i, en el nostre cas, per a dur a terme una nova "Plantada de l'Arbre" adreçada als asconencs del 2014.
A fi d'organitzar millor la festa i preveure el nombre d'assistents us demanem que tothom que tingui interès en assistir-hi s'haurà d'apuntar abans del 29 de maig a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament.
Qui s'hi pot apuntar? El requisit és haver nascut el 2014 i
  • estar empadronat a Ascó
  • o bé, ser fill o filla d'un asconenc/a

Lo Llaüt a la VIII Mostra d'Arts i oficis d'Ascó

 
Els dies 2 i 3 de maig Lo Llaüt va ser present a la VIII Mostra d'Arts i Oficis celebrada a Ascó. En aquesta ocasió va anar acompanyada del recentment creat Club Hípic Equus, duent a terme una exposició conjunta de Carros i eines de treball i exposant la mostra itinerant Aigua, formada per 18 plafons (rolls). A més, Lo Llaüt es va fer càrrec de la preparació d'una presentació d'imatges antigues de la nostra vila relacionades amb el món agrari, en particular de les tasques amb animals com els cavalls, rucs i matxos.
 

 

Us recordem que si esteu interessats en disposar de l'esmentada exposició sols cal que la sol·liciteu a Lo Llaüt (el preu de lloguer és de 50 euros).

 
 

dimarts, 5 de maig del 2015

Tingui! Falti! Exposició d'àlbums de cromos


Del 23 d’abril al 3 de maig, a Ca Don Ventura a Flix, i del 5 al 15 de maig, al vestíbul de l’ajuntament d’Ascó, es podrà visitar aquesta nova exposició organitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’institut de Flix, la regidoria de cultura de l’ajuntament de Flix, el CERE, la biblioteca municipal i l’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó.


Com recordareu, fa dos anys ja vam tenir la iniciativa d’organitzar una mostra oberta a la població, en aquella ocasió dedicada als “pop-up”, llibres màgics. En aquesta ocasió l’exposició l’hem titulada “Tingui! Falti!”, paraules màgiques que en l’argot infantil feien referència a aquells cromos que es buscaven amb dalí dins dels sobres, i és que la temàtica d’aquesta nova exposició és sobre els àlbums de cromos. 



Des del mes de febrer, en què es va fer la crida a la comunitat educativa de l’institut (pares, alumnes i professors) i fins avui s’han recollit més de 100 àlbums de cromos, d’èpoques, disseny i temàtiques ben diverses que l’alumnat ha tingut la feina de gestionar, des de l’inici fins al final. Així, després d’aquesta primera crida per a aplegar àlbums, han vingut nombroses  tasques: catalogar, classificar per temàtiques, procedir a fotografiar-los –portades i almenys una fulla de l’interior amb la finalitat de poder-los mostrar a través de la web del centre i també de Vídeo Ascó Televisió-, fer el cartell anunciador de l’exposició, cercar informació sobre la història dels cromos i dels àlbums, preparar la mostrar, distribuir àlbums entre diferents comerços de la població per a despertar l’interès per anar a veure l’exposició, fer codis QR de cada àlbum per a que es pugui obtenir informació d’aquests, etiquetar cadascun dels àlbums, redactar cartes d’agraïment als col·laboradors...

El resultat virtual el podeu veure tot seguit, amb imatges dels àlbums organitzats per temàtiques: 
 
Geografia i Història
Ciències i natura


Literatura i enciclopèdies


TV i cinema


Dibuixos animats


Esports


Altres temàtiques

TEMÀTICA I EDITORIALS
Si bé hem recollit 102 àlbums finalment,  donat que alguns eren repetits, n’hem seleccionat 86. D’aquests hem fer una classificació per àmbits dels quals, com es pot veure en el gràfic, destaquen els de temàtica esportiva (principalment relacionats amb el futbol) i els d’història i societat. Tot seguit ja trobem els de ciències, que hem anomenat “fauna”, i els d’il·lustracions o dibuixos animats. En menys quantitat hem recollit alguns àlbums enciclopèdics –de temàtica general-, i altres relacionats amb la televisió i l’entreteniment.

Lògicament els àlbums la temàtica dels quals hem considerat relacionada amb l’entreteniment, els dibuixos animats i la televisió són més recents, i apareixen sobretot a partir de la dècada dels setanta, anteriorment els què hem inclòs dins d’aquests àmbits correspondrien a temes vinculats al cinema, amb cromos que reprodueixen pel·lícules de mitjans de segle passat.  

També hem volgut saber quines eren les editorials o les empreses que van tenir més interès en publicar àlbums de cromos. El gràfic circular mostra molt visualment les principals, entre les quals destaca l’empresa Maga, que va esdevenir una de les principals editores d’àlbums de cromos amb temàtiques més variades (natura, història, tecnologia, esports...). A continuació trobaríem, en aquest ordre, l’Este, Fher, Bimbo i Danone –tots sabem que aquestes dos últimes, junt amb Panini o Nestrlé, són empreses dedicades a l’alimentació i que han fet servir els àlbums de cromos com un important incentiu per a vendre els seus productes, incloent dins d’aquests, els sobres amb cromos. Val a dir que una de les primeres empreses a Catalunya que va emprar aquest sistema de marqueting va ser Chocolates Juncosa.

Per últim senyalar que el gràfic mostra un sector important anomenat “Altres” que ocupa un 33% del total. Això és degut a que aquí hi hem comptabilitzat tota la resta d’àlbums recollits i dels quals sols hem trobat una empresa editora.

ORIGEN I HISTÒRIA DELS CROMOS

Els primers cromos
Al començament del segle XIX apareixen els primers cromos en forma de simples gravats en blanc i negre, els quals sovint, alguns nens solien pintar a mà. A partir de 1820, els cromos van començar a ser més elaborats, van adquirir relleu adoptant un aspecte tridimensional.
L’editorial més antiga de cromos era coneguda amb el nom de M & S (Mamelok & Söhne).

Els primers cromos a Catalunya
Els primers àlbums en català apareixen cap al 1933. És el cas de la Història de Catalunya de la xocolata Juncosa. També en van aparèixer a les xocolates i cafès Sorpresa, de Martorell.

Per què serveixen els cromos?
Els cromos se solien col·leccionar i enganxar en àlbums de tota mena, en diaris, en carpetes, en targetes de visita, en felicitacions de Nadal, Sant Valentí, Pasqua i de qualsevol altra celebració típica.
Servien també per decorar caixes de fusta, mobles, pantalles, mampares i tot tipus d’objectes.

La venda de cromos
Els cromos o estampes, igual que ara, es venien en els quioscos dins d’un sobre, i a part es venia l’àlbum. Al principi els cromos eren la majoria didàctics.
Afortunat era aquell en el qual queia a les seves mans els cromos més escassos, els menys repetits, els més difícils d’aconseguir, i per tant els que més valor tenien i més cobejats eren. Eren aquells que els fabricants decidien editar en menor quantitat, de manera que era més difícil fer-te amb ells, ja que gairebé sempre tots els nens tenien al final repetits els mateixos cromos. 

Els cromos actualment
Actualment, tothom es pot comprar un àlbum de cromos. Però, antigament eren pocs els que tenien aquest privilegi, la majoria dels nens aconseguien els diners a través de propines ajudant en alguna botiga o fent algun encàrrec. 


Col·leccions de cromos
La col·lecció de cromos va arribar a convertir-se en una moda. L’afany per col·leccionar era cada vegada més gran, i cada vegada eren més els que començaven a jugar. La inclusió de famosos i sobretot de futbolistes en les col·leccions va augmentar les vendes dels cromos considerablement.
L’empresa Panini va ser i és actualment més coneguda per la quantitat de col·leccions de cromos que va treure al mercat, sobretot per les col·leccions de futbol. 

PER FI... PREPAREM L'EXPOSICIÓ!
Entre els objectius plantejats a l'hora de fer aquesta exposició en destaquem dos:
  • Conèixer tot el procés que se segueix a l'hora de fer una mostra, per petita que sigui
  • Sensibilitzar l'alumnat quan va a veure una exposició o un museu per tal que, més enllà que els agradi o interessi la mostra, siguin capaços de copçar la feina que hi ha darrera.   

Pensem que aquests dos objectius s'han acomplert. L'exposició ha estat resultat del treball en equip d'una quarantena d'alumnes de 4t d'ESO, coordinats per les professores de llengua, i que ha suposat un esforç no sols de coordinació, també de trobar espais i hores per a dur-la a terme. Vegeu a continuació algunes de les fases o activitats que s'han realitzat i que han permès dur a la pràctica aquest projecte:
  • Proposta del projecte als alumnes i presentació de la temàtica
  • Crida a la col·laboració a tots els membres de la comunitat educativa (alumnat, professorat i AMPA). Bàsicament es demanava cessió d'àlbums de cromos per a la seva posterior exposició.
  • Recollida i catalogació de tots i cadascun dels àlbums cedits. Aquesta catalogació es va fer anotant el títol de l'àlbum, l'editorial, l'any d'edició i la persona que el cedia.
  • Un cop finalitzat el pas anterior es va iniciar la classificació dels àlbums. Aquesta va ser proposada pel propi grup d'alumnes encarregat d'aquesta tasca, apareixent la divisió temàtica que heu pogut veure en els gràfics.
  • A matemàtiques tractament i gestió de les dades recollides a través de gràfics (nombre d'àlbums, temàtiques...).  
  • Edició de targes identificatives de cadascun dels àlbums a fi d'èvitar pèrdues i poder-los mostrar posteriorment a l'exposició.
  • A tecnologia disseny de codis QR d'una vintena d'àlbums escollits per a ser mostrats en diferents aparadors de comerços de la vila.
  • Elecció del títol de l'exposició.
  • Disseny del cartell de l'exposició (això suposa, lògicament, una part gràfica però també una altra de contingut molt relacionada amb les entitats organitzadores i que han col·laborat i donat suport a l'exposició).
  • Cerca d'informació en relació a l'origen dels àlbums de cromos.
  • Disseny i edició d'un díptic informatiu sobre la mostra. Aquest, entre d'altres, conté la informació sobre l'origen dels àlbums i l'ordenació de les entitats i institucions organitzadores i col·laboradores.  
  • Sol·licitud a les entitats locals -ajuntament i biblioteca municipal- dels espais necessaris per a dur a terme l'exposició, en aquest cas Ca Don Ventura a Flix i el vestíbol de l'ajuntament d'Ascó.
  • Muntatge de l'exposició. 
  • Portar als comerços col·laboradors un àlbum per a exposar als seus aparadors, junt amb un cartell, el codi QR i una carta d'agraïment redactada, evidentment, per l'alumnat.
  • I finalment, la inauguració de l'exposició que preveu l'explicació de tots aquests passos, de com s'ha fet i preparat l'exposició i, a més, una explicació i guiatge per les diferents vitrines de la mostra.


ORGANITZA: Institut de Flix i Ajuntament de Flix 

COL·LABORA: Associació Cultural Lo Llaüt, Biblioteca Artur Bladé i Desumvila, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Unió de Comerciants de Flix i Vídeo Ascó Televisió 

COMERÇOS: Llibreria Bagés, Love, Sabateria CLES, Joieria Diagonal, Farmàcia Amèlia Barbero, Pastisseria Els Perxis, Floristeria El Jardinet, Llibreria Mestres, Didal i Agulla, Rita M., Paper Graf, Farmàcia Maria Pilar Barbero, Joieria Losada, Floristeria Nova Art, Sabateria Alentorn, Copisteria 3M10, Ferreteria Català, La Placeta, Indumentària i Botiga de roba L’illa. 

AGRAÏMENTS:
Sense els seus àlbums no hagués estat possible…
Pol Candela Català, Aracel·li Bargalló Jornet, Mar Carranza Passarius, Maria Cervelló Estela, Elena Garreta Pujol, Mercè Garreta Pujol, Sergi Gil Giménez, Montse Nicolau Borràs, Biel Pubill Soler, Ferran Tortajada Balada, Llúria Valls Guerrero.