dijous, 8 de març del 2018

Lo Llaüt dóna suport a l'ANY AURELI CAPMANY

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany al barri del Born de la ciutat de Barcelona, en una família de cistellers. L'associació cultural Lo Llaüt, tal com va fer en motiu de la commemoració del 125è aniversari del naixement de Joan Amades, dóna suport a la difusió de la figura i obra del folklorista barceloní.

Breu biografia:

Fill de nouvinguts a la ciutat, és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona, especialment el seu urbanisme, els monuments, els teatres i els espectacles, els costums i la manera de viure. També és important per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc.

Home d’ofici i sense estudis acadèmics, creà el seu propi pla autodidacta d’accés al coneixement pouant d’aquí i d’allà el gran bagatge cultural que oferien les entitats i associacions de la seva època: lectures, xerrades, converses, visites, observacions i excursions.

Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular al modest En Patufet -projectes primerencs i personals-, al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. En les seves paraules: “fonamentant la meva actuació vers el folklore de Catalunya i la història de Barcelona”.

Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballa per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya.



ELS JOCS I LES JOGUINES

Aureli Capmany tenia per costum fer xerrades, sessions o classes en les que tractava al mateix temps les cançons, els balls, les rondalles i també els jocs i les joguines. Molts cops era indissociable parlar d’un tema barrejant-lo amb l’altre perquè una activitat pot ser una cançó que al mateix temps és un ball i que també és un joc.

Als jocs i les joguines dedicà alguns dels seus escrits, publicats especialment en una etapa concreta de la seva trajectòria que va de 1909 a la Guerra Civil.  Per ell, el joc era un element irrenunciable en l’educació dels nens, molt més enllà del lleure que també és important, a través del qual l’infant aprèn pautes de comportament, normes i maneres de fer que podrà aplicar al llarg de tota la vida.

Però les publicacions només són una cara del joc a la vida de Capmany. L’altra és l’ús que en feia a les classes, conferències i sessions. A les que va donar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, als infants de la Casa de la Caritat, o les moltes que feia en associacions culturals de tota mena, tant a Barcelona com arreu de Catalunya.



Bibliografia relacionada amb els jocs i les joguines

  • Auques i rodolins. A: La Mainada, núm. 17 (30 de setembre de 1921), p. 283-284. Il·l. Secció: “Jocs i joguines”. L’auca de rodolins: antiguitat i procedència. Diferents jocs per fer amb rodolins. 
  • Els jocs de la infantesa en l’Antiguitat; Grècia i Roma. A: D’Ací i d’allà: magazine català, núm. 2 (1918), p. 112-121. Il·l. Importància dels jocs i les joguines per a la mainada. Les nines. Les danses. Jocs amb cèrcols, amb cavallets, amb pilotes, amb baldufes, amb bitlles, saltar a corda, etc.


  • Els jocs i les joguines de la infantesa. A: Claror: publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, any 1, núm. 2 (juny de 1935), p. 46-48. Il·l. Les joguines són les companyes inseparables de la humanitat al llarg de tots els temps. La nina, la joguina més estimada i estesa. 
  • El tradicionalisme en els jocs i joguines de la infantesa. A: Arxiu de tradicions populars. Mallorca: Olañeta, 1980. Fascicle 1, p. 50-56. Il·l. Facsímil de l’edició de 1928. Jocs tradicionals infantils: característiques, tipologia, etc. La grua i l’estel: manera de contruir-los, de fer-los volar, denominacions, etc. 
  • Jocs populars. A: Noticiari mensual de la Secció Excursions, 2ª època, any 7, núm. 73 (maig 1921), p. 312-313. Instruccions per jugar al Tiu Frescu [sic], La puput i El gat i la rata. 
  • Les nines. A: La Mainada, núm. 8 (29 de juliol de 1921), p. 123-124. Il·l. Secció: "Jocs i joguines”. La nina és la joguina que sempre acompanya les nenes. Diferents tipus de nina. 
  • Titllo o aixerranca: jòc per nois o noies. La Rondalla del Dijous, vol. 2 (1909), p. 95-96. Il·l. Descripció del joc del titllo o aixerranca.


Trobareu tota la informació sobre ANY AURELI CAPMANY a http://cultura.gencat.cat/ca/anyaurelicapmany/inici/