Aquest 2020 ha estat declarat l'Any Xaxu en
commemoració dels 150 anys del naixement del compositor Josep Vicens i Juli,
l'Avi Xaxu. Fruit d'això, la sardana unitària del Dia Universal de la
Sardana (Diumenge 21 de juny) serà Cantant l'amor -sardana
d'aquest compositor escalenc-.
Manifest
del Dia Universal de la Sardana 2020 a càrrec de l’Honorable Consellera de
Cultura Mariàngela Vilallonga i Vives
Estimats sardanistes i gent enamorada de la
sardana,
Us agraeixo que m’hàgiu fet l’honor
d’escriure el manifest del Dia Universal de la Sardana i així poder
enllaçar les meves paraules a les d’aquells que m’han precedit.
Aquest any 2020 vivim una de les crisis més
greus que no hauríem pensat mai. L’epidèmia COVID19 ens ha submergit en una
crisi sanitària i social, sense precedents, que ens ha tingut tancats a casa
durant tres mesos. Les activitats culturals s’han hagut de traslladar al món
digital. A poc a poc, amb prudència i amb les mesures sanitàries corresponents,
anirem recuperant la vida social activa i presencial.
Us felicito, Confederació Sardanista de
Catalunya, per mantenir any rere any aquesta commemoració i fer ben viva la
sardana entre nosaltres. Quin encert que enguany la sardana commemorativa sigui
Cantant l’amor del compositor escalenc Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu,
en motiu dels 150 anys del seu naixement i de la celebració de l’Any Xaxu. Què
hi ha de més necessari i bell que cantar l’amor? Diuen els entesos que les
sardanes de l’Avi Xaxu són les més violentes, les més ferotges, de més èxit.
Sardanes que conserven l’espontaneïtat i la força expansiva. I en va compondre
més de cinc-centes!
De totes les llegendes que intenten explicar
els orígens ancestrals de la sardana, me n’agrada molt particularment una. És
aquella que diu que algunes tribus atàviques dansaven formant una rotllana al
voltant del foc. El seu propòsit era imitar el moviment dels astres, escrit a
la volta del cel suspès sobre les seves testes. Segons la prolongació d’aquesta
llegenda, les tirades curtes de la sardana simbolitzarien la nit, mentre que
les tirades llargues representarien el dia. M’agrada imaginar l’espurneig del
foc, les mans acoblant-se, els crits d’exultació dels dansaires, els peus que
buscaven un ordre, la joia penetrant la nit compacte i mineral. Em sembla
fascinant celebrar aplecs i ballades per renovar aquest bell moviment de
palpitació universal.
Avui, aquí, celebrem un acte que subratlla el
valor social de la cultura popular i la potència de l’associacionisme cultural
en la transmissió de valors com són la participació, la cohesió social i la
integració. Amb tota la raó del món, Manuel de Pedrolo deia: “Cultura no
solament ho és l’art, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat.
Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”.
I és així. La cultura popular i tradicional
no només és una forma de representació cultural d’una tradició, sinó que també
és una forma d’expressió que acumula una gran dosi de coneixements i tècniques
assentades i compartides a través d’oficis i de pràctiques col·lectives
llegades de generació en generació.
En aquest sentit la sardana forma part del
nostre patrimoni immaterial, i en l’actualitat expressa la seva força estètica
gràcies a la singularitat de la cobla i a l’alt nivell dels seus intèrprets.
Aquest dia d’enaltiment de la sardana remarca
la capacitat del sardanisme per presentar uns continguts tradicionals adaptats
a criteris de modernitat i d’alta qualitat artística i de valor escènic.
És per això que, avui, és un goig entrellaçar
les mans amb tots vosaltres, en el pensament, amb la confiança de fer-ho
realitat ben aviat, i sotmetre’ns a aquest ordre de la sardana, un ordre que
Josep Pla, en una passada de màgia de les seves, qualificava de voluptuós.
Vostra,
Mariàngela Vilallonga
Consellera
de Cultura
Trobareu més informació en aquest enllaç.
