Exposicions

L'associació cultural Lo Llaüt disposa de 5 exposicions itinerants. Si esteu interessats en exposar-les no teniu més que posar-vos en contacte amb nosaltres:

I) EL JOC ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT Una experiència en el context d’Horta de Sant Joan

II) JOC A JOC Experiència educativa per conèixer el patrimoni urbanístic d’un poble a través del joc tradicional

III) AIGUA. Tots i cadascun dels 17 pobles de la Ribera d'Ebre vistos des de la imatge de l'aigua i acompanyada de textos literaris d'autors riberencs

IV) LA FESTA DE SANT ANTONI. AHIR I AVUI. Un repàs fotogràfic i amb breus comentaris que il·lustren com vivíem i vivim la Festa a Ascó.

V) 125è ANIVERSARI DE L'ARRIBADA DEL FERROCARRIL ENTRE MÓRA D'EBRE I FAIÓ. Una exposició que repassa aquesta arribada del tren a la Ribera d'Ebre i reflexiona sobre els canvis soferts en els pobles per on es va traçar.

I) EL JOC ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT Una experiència en el context d’Horta de Sant Joan

Comissaris: Pere Lavega Biel Pubill
Projecte i Coordinació: Antoni Costes Pere Lavega Fernando Maestro Biel Pubill
Disseny i Fotografia: Quim Botey Guillem Torné
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó INEFC Lleida (Laboratori de Praxiologia Motriu)
Juny de 2008


1. INTRODUCCIÓ Tradició i modernitat, passat i present, cultura d’arrel i noves tecnologies es conjuminen en aquesta exposició que mostra les potencialitats del joc tradicional, no sols com un mitjà per conèixer nostàlgicament el passat, sinó també com a dinamitzador d’iniciatives locals interessades a projectar la cultura a partir del patrimoni lúdic.

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’EXPOSICIÓ
  • 18 plafons verticals de lona FRONTLIT 720 dpi (200 x 100) 
  • 2 plafons horitzontals de lona FRONTLIT 720 dpi (200 x 100)
  • Qualitat fotogràfica 
  • Cada plafó disposa d’un sistema de subjecció amb barra dalt i barilla baix 
  • Pes aproximat 80 Kg 3

3. CONDICIONS DE CESSIÓ DE L’EXPOSICIÓ
  1. L’exposició es cedirà a institucions, associacions o entitats que ho sol·licitin per escrit a qualsevol de les adreces de contacte
  2. Les parts sol·licitants assumiran les despeses de recollida, transport, muntatge i retorn de l’exposició
  3. Consultar el preu de l’exposició a través de les adreces de contacte


4. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:
  • CONFERÈNCIA: Oferim la possibilitat de fer una conferència sobre aquesta temàtica, consistent a explicar l’experiència duta a terme a Horta de Sant Joan, remarcant algunes característiques dels jocs tradicionals de Catalunya i reflexionant sobre les possibilitats que té aquest patrimoni lúdic per a dinamitzar la vida cultural d’una població donant-la a conèixer a través del joc tradicional.
    • Durada aproximada 60 minuts.
    • Es necessita canó de projecció i pantalla.
    • Preu de la conferència 150 euros.
    • Per a desplaçaments superiors a 100 Km es concretarà la despesa corresponent 
  • CURS DE FORMACIÓ: Així mateix durant la mostra de l’exposició es podria impartir un curs de formació de 5 a 15 hores al voltant de l’ús educatiu, recreatiu i turístic del joc tradicional. Les condicions d’aquesta activitat s’acordaran segons el format que es triï en quant a hores, continguts i grups als qui vagi dirigida l’activitat.
INFORMACIÓ I CONTACTE: Pere Lavega i Biel Pubill


-------------------------------------------------------------------------------------------------------

II)  JOC A JOC Experiència educativa per conèixer el patrimoni urbanístic d’un poble a través del joc tradicional
1. INTRODUCCIÓ Des de la seva creació el 1998 l’Associació Cultural Lo Llaüt ha vetllat per dinamitzar l’activitat cultural i lúdica de la població i per donar a conèixer el nostre patrimoni a través de publicacions –els llibres de la Galvana en són un bon exemple-, col·laboracions amb altres entitats, ajuts i recolzament a iniciatives diverses –exposicions, xerrades, cursos...-. Amb l’edició de l’exposició JOC A JOC DE PLAÇA A PLAÇA encetem una nova línia de treball enfocada a elaborar exposicions que puguin ser itinerants i que permetin projectar la nostra població des de diferents vessants. Què mostra l’exposició Joc a joc? L’exposició mostra l’experiència que des del curs 2002/03 ve organitzant Lo Llaüt conjuntament amb el CEIP Sant Miquel d'Ascó i l'IES Flix, basada en la recuperació de diferents jocs tradicionals practicant-los en els escenaris on ahir es desenvolupaven aquests, preocupant-nos no sols de la part lúdica que del joc es desprèn, sinó també de sensibilitzar l'alumnat de la necessitat de conèixer i dignificar zones del casc antic del poble i generar dinàmiques de conscienciació encaminades a valorar la riquesa de qualsevol racó del patrimoni urbà. L’exposició es divideix en set plafons on s’expliquen els jocs recuperats (la trisella, la rana, la planta de l’església, el flèndit, el set i mig, la catxapera, la rebelluga, la creu de terme, les birles, la corrida de pedres o del cabàs i l’estirada de corda), s’indica breument el seu origen i es mostren imatges del seu desenvolupament. Cal Cavallé, Vallxiqué, l’Hort de l’Abadia, el pla de l’església... són alguns dels llocs on es localitza l’activitat i on prenen protagonisme els nostres jocs. En els plafons també s’expliquen els objectius, la metodologia i l’organització del Joc a joc. Entre aquests objectius destaquem:
  1. Valorar la riquesa patrimonial dels elements que es mantenen de la vila closa i sensibilitzar de cara la seva preservació.
  2. Conèixer i practicar jocs populars i tradicionals de Catalunya i Espanya, bàsicament de llançament i precisió.
  3. Reconèixer l'entorn i els escenaris on abans, al poble, es duien a la pràctica bona part dels jocs. La vessant lúdica de l'activitat i la senzilla posada en pràctica ha permès que avui el Joc a joc hagi esdevingut una activitat esperada pels alumnes del CEIP, i que els jocs recuperats hagin passat a formar part de l'imaginari lúdic dels nens i nenes d'Ascó.


2. CARACTERÍSTIQUES DE L’EXPOSICIÓ
  • 7 plafons verticals de lona, enrotllables (200 x 80cm)
  • Qualitat fotogràfica
  • Cada plafó disposa d’un sistema de subjecció molt fàcil de muntar amb una barra vertical, desmuntable 
  • Pes aproximat dels 7 plafons 20 Kg
  • Per al seu trasllat cada plafó va protegit dins d’una funda de lona amb cremallera que evita qualsevol agressió al material –90 cm de llargada per 12 cm d’amplada
  • L’exposició es munta ràpidament, en menys de 10 minuts

3. CONDICIONS DE CESSIÓ DE L’EXPOSICIÓ ·
  1. L’exposició es cedirà a institucions, associacions o entitats que ho sol·licitin per escrit a l’apartat de correus número 11, d’Ascó o per mail a info@lollaut.com ·
  2. Consultar el preu de l’exposició a través de les adreces de contacte
  3. Les parts sol·licitants assumiran les despeses de recollida, transport, muntatge i retorn de l’exposició
4. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:
Lo Llaüt ofereix la possibilitat de dur a terme activitats complementàries de l’exposició com ara:
  • Xerrades: Explicació de l’experiència Joc a Joc i la seva repercussió en àmbits culturals i d’ensenyament
  • Conferència sobre els Jocs i esports tradicionals a la Ribera d’Ebre
  • Tallers: 
    • Construcció de joguines populars amb material domèstic, de l’entorn o reciclat 
    • Construcció d’instruments tradicionals amb material domèstic, de l’entorn o reciclat 
    • Dinamització a través de jocs tradicionals de Catalunya o d’altres cultures

Crèdits:

Biel Pubill
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt
Ascó, abril 2008

correu electrònic

 Característiques: 7 expositors tipus "roller" de 80 cm d'amplada per 200 cm d'alt.
L'exposició s'ofereix al preu de 50 euros a associacions i entitats. 


--------------------------------------------------------------------------------------------------



III) AIGUA  

AIGUA, títol de l'exposició creada per l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó i que es va inaugurar en el marc de la III Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés celebrada el 23 d'octubre de 2011.

En aquesta mostra es pretén fer un recull dels usos de l'aigua al llarg del temps en els pobles de la nostra comarca. Així que qui la visiti hi podrà trobar un panell dedicat a cadascun dels nostres pobles amb una combinació de fotografia antiga i actual i algun text relacionat amb l'aigua en aquella població (el treball de la pauma o de la terrissa, els anjubs, el regadiu, les festes del riu...).

L'exposició pot anar acompanyada d'unes pantalles on es poden escoltar i visionar testimonis de cadascun dels pobles explicant la seva vinculació amb l'aigua, cosa que ens permet aproximar-nos a la importància que ha tingut l'aigua en aquest territori on l'Ebre hi deixa una empremta indiscutible- aquest audiovisual ha estat editat per Vídeo Ascó Televisió.

Finalment hi ha una petita mostra de recipients que han estat o són utilitzats en relació a l'aigua, des de pitxells o cànters, passant per envasos de graciosa o sifons, i que acaben de de donar una visió d'aquest fonamental recurs de la Natura.

AIGUA pretén donar un cop d'ull a la importància d'aquest element a tots i cadascun dels pobles de la Ribera d'Ebre, és per això que s'han agafat textos d'escriptors, historiadors, memorialistes i lletraferits de la comarca, des d'Artur Bladé, passant per Josep Cid o Dolors Cabré, fins als més recents escriptors com Laura Mur o Albert Guiu.


------------------------------------------------------------------------------------------------------- 
 

IV) LA FESTA DE SANT ANTONI. AHIR I AVUI 


Des de mitjans d'octubre de 2013 Lo Llaüt d'una nova exposició itinerant. Es tracta de la mostra:

La festa de Sant Antoni d'Ascó. Ahir i avui.

La festa en honor a sant Antoni a Ascó, en torn el 17 de gener, es singularitza per haver trobat l’equilibri entre les manifestacions religioses (devoció al Sant, els Tres Tombs, benedicció d’animals...), festives (jotes al voltant d’una gran foguera) i lúdiques (carreres de cavalls, matxos i rucs i altres jocs tradicionals).
Aquest variat ventall d’actes, organitzats pels majorals i la Parròquia, esdevenen un exemple paradigmàtic de com conjuminar festa, patrimoni i turisme, tant és així que el gener del 2005 el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va declarar-la d’Interès Etnològic de la Comarca i el 2010 Festa d’Interès Nacional de Catalunya. 

LA VESSANT RELIGIOSA  

Els càrrecs de la festa: Clavari i Majorals
La Festa de Sant Antoni a Ascó perpetua moltes tradicions, començant pels càrrecs que ostenten tres persones com a organitzadors i vetlladors d’aquesta: estem parlant del Clavari i els Majorals. Aquestes tres persones són les encarregades, juntament amb el Mossèn, de preparar les diferents activitats de la Festa.
Les figures dels Majorals tenen una vigència de tres anys, període durant el qual estan al capdavant de la Festa. D’entre els Majorals, i de forma rotatòria, un d’ells ocupa el càrrec de Clavari i custodia la imatge del Sant a casa seva.

La plega
La vespra es realitza una plega o capta de diners que temps enrere ajudava a sufragar les despeses de la celebració. El Clavari, els Majorals i el Mossèn, acompanyats pels acords de l’Agrupació Musical d’Ascó, fan el recorregut per tots els carrers i places del poble juntament amb un carret d’intendència carregat de vi i dolços típics amb els quals obsequien els veïns que surten a saludar la comitiva.
Els Tres Tombs i els animals
El primer dia de la Festa es congreguen els veïns al Pla de l’Església per iniciar, acompanyats dels animals, els Tres Tombs.
L’itinerari passa pels carrers de la Vila Closa -carrers Major, Plaça Nova, la Mola i de Baix-, i varia cada any en funció de la casa del Clavari de l’any anterior, ja que s’ha d’anar a recollir la imatge del Sant que ha estat custodiada per aquest durant tot l’any.
El seguici dels Tres Tombs està encapçalat pel Clavari, que sosté l’estendard amb la imatge del Sant, juntament amb els seus Majorals. Tots ells realitzen el recorregut muntats en cavalls, igual que molts dels veïns que porten els seus animals: majoritàriament rucs, matxos i mules, cavalls i gossos. La comitiva és acompanyada per l’Agrupació Musical.
Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, i ja de tornada a la plaça de l’Església, el Mossèn beneeix els animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït -entre els més grans del poble, alguns d’ells habituals genets de les curses que es realitzen aquests dies, sempre han mantingut la creença que calia que l’animal estigués beneït per poder anar a córrer i perquè no prengués mal la resta de l’any-.


LA VESSANT LÚDICO-FESTIVA

Les corrides de cavalls, rucs i matxos
Un dels elements més importants de la Festa són les Corrides, que és la forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs. Aquestes corrides, actualment es realitzen dos dies al Circuit de Sant Antoni de la Fontxinxella, a les afores del poble, i el darrer a l’interior, al carrer dels Clots.
D’ençà l’any 2000 aquest carrer pateix una metamorfosi total, es cobreix d’un pam de terra de dalt a baix i s’omplen voreres, balcons i finestres amb gent expectant, vinguda dels pobles del voltant, per reviure un dels esdeveniments simbòlics i més sentits de la Festa. Aquesta recuperació la van endegar els majorals del trienni 1998-2000 per recordar les enyorades i emocionants corrides dins del casc urbà del poble, aquelles que tradicionalment acabaven al capdamunt del carrer dels Clots. Hi ha constància que almenys des de finals de segle XIX i fins la dècada dels seixanta les corrides finalitzaven al capdamunt del carrer dels Clots, tenint la sortida des del Barranc de la Peixera i des de dalt del Coll de Peresans. Posteriorment es van habilitar circuits a la Fontxinxella i també a l’esmentat barranc.
Les corrides de cavalls, rucs i matxos
Una característica més d’aquestes corrides és que, en donar-se l’aviada, els músics interpreten un fragment musical propi d’Ascó i exclusiu per aquest acte. Aquest fragment es torna a repetir en el moment en què els animals enfilen la línia d’arribada –val a dir que aquesta música, per aquestes particularitats, ha estat enregistrada i editada en un CD que recull les músiques tradicionals vinculades a la Festa de Sant Antoni de tots els Països Catalans-.
Com a fet curiós, podem esmentar que qui dóna la sortida de les corrides ho fa amb una frase feta molt típica d'Ascó: Sant Antoni mos guardo!, una forma d'encomanar-se al Patró per evitar que els animals i els genets prenguin mal.
Galls i cebes, els premis tradicionals
La tradició diu que qui guanya les corrides és l’animal i no pas el genet, per la qual cosa, sovint s’emporta el premi l’animal que arriba a la meta, encara que hagi deixat el genet pel camí. Tal com marca la tradició es continua premiant els tres primers classificats amb gall pel primer i pel segon –abans era gallina o pollastre-, i ceba pel tercer, que es complementen amb una gratificació.
Jocs de plaça
L’any 2001 va incorporar-se una tarda de jocs populars a la plaça. La iniciativa va centrar-se en la recuperació de jocs tradicionals a partir de la recerca en fonts orals realitzada per Lo Llaüt. És així com la plaça ha tornat a ser l’escenari de diversió de grans i petits amb jocs com la corrida de la forca, la tirada de birles, el curiós joc de la trisella, la trencada de tupins, l’estirada de corda, l’habilitat en les proves de caça fardatxos o les divertides i emocionants corrides de pedres o del cabàs. 

LA VESSANT SOCIAL

La recollida de la llenya
La vespra de Sant Antoni, i durant tot el dia, es fa la recollida de la llenya que els veïns han deixat a la porta de les seues cases i que servirà per alimentar la gran foguera que romandrà encesa al Pla de l’Església els tres dies de la Festa. 
La foguera
La foguera, ubicada al bell mig del Pla de l’Església, esdevé durant els dies de Sant Antoni un element simbòlic de la festa, i és que al seu voltant es balla ininterrompudament la Jota, la dansa pròpia del poble, ballada per parelles, una rere l’altre i interpretada pels músics locals.
Aquesta és encesa el primer dia pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, qui després hauran de ballar la primera jota amb la coca a la mà. Motiu pel qual la Jota d’Ascó també és coneix com el Ball de Coques.

Ball de coques o jota d’Ascó
Estudiosos com l’asconenc Carmel Biarnés situen l’origen de la jota en temps dels moriscs, i és que ja als “Ordinaments de la vila d’Ascó” de 1520 es fa esment d’una dansa que podria estar relacionada amb el nostre ball de coques.
La música està composta per dues melodies: la primera, inamovible, que consta de 32 compassos; i la segona, de 28 compassos, que té nombroses variants o cobles. Per ballar-la, els homes porten en la primera melodia els braços al costat, fent-los anar amunt i avall, i en la segona melodia els porten aixecats i sempre fent esclafir els dits. Les dones igual en la primera part que els homes, però en la segona part no gaire enlaire, sinó més aviat molt oberts.
Gràcies a agrupacions com els Ballets Sant Jordi de Perpinyà, l’Esbart Dansaire Salvador d’Olzina de Vilaseca, i els esbarts Verdaguer, Rubi i Sabadell, la nostra dansa ha estat representada a diferents indrets d’Europa.

Ball de coques o jota d’Ascó
En l’actualitat, la Jota es balla sense un vestuari específic, a excepció dels més petits que, en el moment de l’encesa, van abillats amb el vestit de català.     
La tradició mana, al noi o a l’home, que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. Encara avui podem escoltar, entre el xivarri festiu de la plaça, allò que Carmel Biarnés recollia en alguns dels seus llibres i que recordava com era usual cridar al noi de la parella:
-         “Xafa-la”!
i si el noi aconseguia trepitjar-li el peu o la beta de l’espardenya de la noia, tenia dret a fer-li un petó.
Ball de coques o jota d’Ascó  

Cap als voltants de mig gener
parella rere parella,
amb el pas ben lleuger
i la galta ben vermella
ballen jotes nens i grans.
El ball de coques d'Ascó
al Pla, voltant la foguera,
-punteig i tomb en rodó-
amb la cara riallera
i la coca entre les mans,
és un ball de germanor
que a tots invita a la festa,
a la calda, al bon humor...
Sant Antoni, com aquesta,
feu les diades de l'any!

Carmel Biarnés (1985)
Bibliografia:
  • PUBILL, Biel i RADUÀ, Josep M.: Sant Antoni mos guardo. Gràfiques del Matarranya, 2005.
  • PUBILL, Biel i RADUÀ, Josep M.: “Protocol que sintetitza els elements més emblemàtics i singulars de la Festa de Sant Antoni d’Ascó” (p. 7- 11) dins a La festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner, 6. Edita CERE, 2008.
  • PUBILL, Biel: “Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d’Ascó” (p. 343 - 359) dins a La festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner, 6. Edita CERE, 2008.
  • RADUÀ, Josep M.: “Sant Antoni d’Ascó, un model de festa” (p. 361 - 371) dins a La festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner, 6. Edita CERE, 2008.
  • RAUDÀ, Josep M.: “La tradició de la jota en la festa de Sant Antoni d’Ascó” (p. 67-76) dins a Aportacions a la dansa catalana 2009. Edita Esbart Català de Dansaires, 2011.
Crèdits:
Biel Pubill
Josep M. Raduà
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt –Ascó, octubre 2013-
 Característiques: 10 expositors tipus "roller" de 80 cm d'amplada per 200 cm d'alt.
L'exposició s'ofereix al preu de 50 euros a associacions i entitats. 
 


 -------------------------------------------------------------------------------------------------------  

V) 125è ANIVERSARI DEL FERROCARRIL A ASCÓ



A disposició dels centres d’estudis l’exposició commemorativa del 125 Aniversari del tram ferroviari entre Móra la Nova i Faió

L’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova - APPFI, entitat que gestiona el Museu del Ferrocarril situat en aquella localitat (www.museuferrocarril.org), amb el suport dels Ajuntaments de Móra la Nova, Garcia, Vinebre, Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre i Faió, han estat els promotors de l’exposició “125 Aniversari del tram ferroviari entre Móra la Nova i Faió (1892-2017)”. La idea va sorgir d’una proposta de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó al Museu del Ferrocarril i també  ha comptat per al seu desenvolupament amb la col·laboració de diverses entitats i estudiosos dels municipis implicats.

L’exposició consta d’un total de tretze panells desplegables de 85x200 cm a través dels quals es va desgranant la història d’aquest tram ferroviari inclòs dins la Línia dels Directes que uneix Barcelona i Madrid. A cada poble se li dediquen un, dos o tres panells en funció de la informació que s’ha pogut recollir. Així, a banda de donar una pinzellada sobre l’arribada del tren a aquests municipis, també s’explica l’impacte que hi va tenir, els diferents llocs de treball que va generar, les implantacions industrials que va atreure o noticies curioses relacionades amb el tren en aquests pobles.

Els textos es complementen amb fotografies històriques que permeten rememorar imatges de les estacions, els trens de vapor, les professions ferroviàries, les infrastructures com túnels i ponts, així com moments rellevants com ara el pas de Francesc Macià a l’anada i tornada d’anar a negociar l’Estatut o la Guerra Civil i el seu impacte sobre la línia de tren.

Un cop l’exposició ja ha passat pels set municipis que creua aquest tram ferroviari, ara resta a disposició de totes les entitats, organismes o institucions que la vulguin allotjar. Només cal fer-se càrrec del transport per la recollida i el retorn de l’exposició. Per a més informació: promocio@museuferrocarril.org.
Imatge: Estació de Móra la Nova cap a l’any 1900. Arxiu APPFI.
Trobareu més imatges de l'exposició en aquest enllaç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada