dimecres, 14 de setembre del 2016

Èxit del VIIè Gelat i jocs!!!

El passat dijous 8 de setembre l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó va organitzar la setena edició de Gelat i jocs, una simpàtica iniciativa juganera que, simbòlicament, té per objectiu donar per acabat l'estiu organitzant una nit de jocs per a totes les edats.

"Juga i t'obsequiem amb un gelat!" aquesta és la idea de Gelat i jocs que, enguany, va resultar tot un èxit doncs es van repartir 118 gelats entre els assistents, en una plaça del Casal d'Ascó plena amb més de 150 persones que van poder gaudir de la fresqueta de principis de setembre compartint rialles i jocs fins entrada la mitjanit.  

dilluns, 5 de setembre del 2016

7è Gelat i jocs!

El proper dijous 8 de setembre, a partir de les 22:00, tindrà lloc una nova edició de Gelat i jocs!!! a la plaça del Casal Municipal d'Ascó.
La iniciativa, endegada fa set anys per l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó, proposa una vesprada de jocs d'arreu oberta a tothom, grans i petits, de forma gratuïta i, a més, obsequia a cada jugador amb un gelat. No us ho perdeu!!!

dissabte, 3 de setembre del 2016

7a Festa de la Jota

El proper dissabte 17 de setembre tindrà lloc una nova edició de la Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre. Enguany pren el relleu la població de Garcia que serà l'encarregada d'acollir l'acte i tindrà el privilegi de poder veure, escoltar i ballar les jotes de pràcticament totes les poblacions de la comarca.
L'acte rep el suport, entre d'altres, de l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó.

Lo Llaüt al col·loqui internacional de Bolos i Jocs Tradicionals de Santander



Del 25 al 29 d’agost Santander va acollir el Col·loqui Internacional de Bolos i Jocs Tradicionals: Conservar emocions, Mantenir la Cultura, dins del programa de commemoració del 75 Aniversari de la constitució de la Federación Cántabra de Bolos i també de la trobada anual de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals de la qual en forma part l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó.

Lo Llaüt hi va ser present i va poder gaudir de les exhibicions y diverses activitats lúdiques que es van fer per tota la ciutat de Santander durant els dies que va transcórrer el col·loqui. A banda també va ser present a les xerrades de l’associació europea que enguany van presentar el següent programa:


Patrimonio inmaterial: bolos, juegos y tradiciones culturales

Francisco Javier López Marcano (Exconsejero de Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria)

Création de l’AEJeST en 2001. Quelle situation après 15 années

Guy Jaouen (Président de l'Association Européenne des Jeux et Sports Traditionnels AEJST)

Bolos y afectividad. La mejora psicológica de los estados de ánimo

Joaquín Díaz Rodríguez (Presidente de la Federación Española y de Federación Cántabra de Psicología del Deporte. Cantabria)

Festival Tocatí: relazione e confronto tra patrimoni immateriali come spunto turistico
sostenibile

Giorgio Paolo Avigo (Presidente dell’Associazione del Giochi Antichi. AGA Verona)

Investigación y divulgación del patrimonio lúdico gallego

Paco Veiga (Asociación Galega do Xogo Popular e Tradicional. Galicia)

Jogos tradicionais na escola: 11 anos de experiência em Lousa

Mario Duarte Maia Rodrigues (Professor de Educação Física. Lousa. Portugal)

Sauvegarder les jeux traditionnels: leçons tirées de trente ans d’action

Erik de Vroede (Conservateur Sportimonium Museum. Belgique)

Los Bolos: tradición cultural compartida en la Europa rural (Proyecto Eurobol)

María del Mar García Cuadriello (Técnico Grupo Acción Local Comarca Asón-Agüera-Trasmiera. Cantabria)

Promozione dei giochi tradizionali in Italia attraverso della FIGeST

Dino Berti (Presidente Consiglio Federale Federazione Italiana Giochi e Sport Tradizionali)

Educar la convivencia y transformar conflictos a través del Juego Tradicional

Unai Sáez de Ocáriz Granja (Profesor INEFC Barcelona; Grupo Investigación Juegos Deportivos INEFC Lleida. Cataluña)

Juegos Tradicionales y Diversidad Cultural en Rio Grande de Sur (Brasil)

Sabrine Damian da Silva (Doctorando INEFC Lleida. Grupo de Investigación en Juegos Deportivos)

Los juegos de bolos: Lutero y los neohumanistas europeos

José Manuel Iglesias Gil (Presidente Comisión de Cultura de la F.C.B., Catedrático de Historia. Universidad de Cantabria)

divendres, 8 de juliol del 2016

27è Aplec Sardanista Vila d'Ascó


Dissabte 9 de juliol tindrà lloc el 27è Aplec Sardanista Vila d'Ascó a la plaça del Casal Municipal i amb la cobla La Principal de Tarragona.

Salutació
El dissabte 9 de juliol Ascó torna a tenir una cita amb el món sardanista de la mà de l’associació cultural Lo Llaüt que és qui organitza l’aplec. Arribem així al 27è Aplec Vila d’Ascó que, no ho oblidem, comparteix celebració amb la Festa de Sant Cristòfol que organitza la Parròquia Sant Joan Baptiste juntament amb les entitats Mans Unides i Carites Missions, tot amb el suport de l’ajuntament de la vila.
A l’anterior edició dèiem que la festa sardanista a la nostra població s’havia consolidat, i ho justificàvem afirmant que s’havia aconseguit la continuïtat gràcies a la constància, l’empenta, la il·lusió i la dedicació de la responsable de la secció sardanista de Lo Llaüt.
Aquell comentari va resultat ser tota una premonició. Fa escassament tres mesos que en Víctor Sallés Bofill, coordinador de la Capital de la Sardana 2016, anunciava que la Federació Sardanistes Comarques Meridionals havia acordat atorgar el Premi a la Dedicació sardanista a la nostra cap de secció, la Dolors Agustí,
“per haver organitzat durant molts anys l'aplec de Riba-roja d'Ebre i el d'Ascó, per la seva activitat en la difusió de la nostra dansa nacional per les terres de l’Ebre amb cursets i ballades, aconseguint amb això que la sardana sigui estimada com a símbol d’unió del nostre país”.
Aquest reconeixement, que enorgulleix la nostra entitat, és plena de significació. D’una banda destaca la feina silenciosa i constant que durant anys ha dut a terme la nostra companya, i alhora ens hi sentim també distingits com a entitat donat que nosaltres, també des d’aquest pràcticament anonimat, anem treballant incansablement, com una formigueta, per la promoció i difusió del nostre patrimoni cultural asconenc, riberenc, català!
I parlant de patrimoni asconenc anunciem, amb orgull, que de nou podrem gaudir de l’estrena d’una sardana escrita per un asconenc ben conegut per tots nosaltres, en Francisco Salvadó Jornet, que amb la sardana “T’estimo” segur que ens farà dansar jovialment.
Des de Lo Llaüt us animem a que vingueu a gaudir de la germanor d’aquest 26è aplec i del caliu de la rotllana saltironant al so de les notes màgiques de la cobla La Principal de Tarragona, i que aquest esperit d’unió i complicitat comporti una vetllada entranyable.

Associació Cultural Lo Llaüt
 


 

dilluns, 6 de juny del 2016

Primera pujada al Pic de l'Aguila

En el marc de la Festa de Mas de Prades, per Santa Paulina, l'ajuntament d'Ascó i Lo Llaüt vam organitzar la primera pujada al Pic de l'Aguila.
En aquesta primera edició han estat 19 els participants! Algun de ben petit!!! Felicitats!!!

Joc a joc de plaça a plaça: els jocs dels moriscs

Ja són catorze els anys que Lo Llaüt, l’escola Sant Miquel d’Ascó i l’institut de Flix organitzem el Joc a joc de plaça a plaça. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu de recuperar els jocs tradicionals i populars fora de l’àmbit escolar, duent-los a la pràctica en els llocs on tradicionalment es jugaven, això és, carrers i places dels pobles i ciutats.
L’escenari era clar: jugar pels racons de la vila closa d’Ascó. Durant els primers anys vam seguir un model basat en recórrer diferents places del poble on l’alumnat de cicle superior de l’escola anava trobant diversos jocs populars que eren dinamitzats per joves monitors de l’institut. Efectivament, els alumnes de 1r d’ESO eren els escollits per a fer aquesta tasca, i els engrescava i il·lusionava poder-la fer doncs es convertien, per unes hores, en mestres de jocs dels seus companys de cursos anteriors. Els canvis d’horari que tant a l’ESO com a primària hi ha hagut en aquests darrers anys ha obligat a repensar aquesta fórmula, i des de fa dos anys no fem recorreguts d’un lloc a un altre sinó que organitzem els jocs en llocs emblemàtics del poble, com és el cas d’enguany que s’ha realitzat a l’interior i els espais que envolten cal Cavallé. 
A banda d’aquest canvi organitzatiu des del 2011 proposem dues temàtiques. Per un costat la dels jocs populars, vertebrats a partir de la recerca en fonts orals i gràfiques de la població i en reculls com els de Joan Amades, i per altre amb la proposta de conèixer i posar en pràctica els jocs i diversions de l’època dels moriscs. Així, un curs realitzem els jocs populars i al següent els dels moriscs, amb la qual cosa l’alumnat de cicle superior no repeteix els jocs.
El motiu pel qual en el seu moment vam proposar els jocs dels moriscs no és altre que reivindicar la història d’Ascó. No hem d’oblidar que durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-. 
El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.
Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant. Amb el Joc a joc el què fem, precisament, és tornar a recuperar el xivarri, la gatzara, la banda sonora que produeix el joc als carrers d’Ascó.
Per començar, i sortint del Pla de l’Església, ens adrecem pel carrer Major per fer una primera competició, la divertida cursa de cames lligades.

Baixant pel carrer Baijunca trobem carrerons ideals per a posar en pràctica el joc de la xoca. Aquest joc el trobem representat en un relleu decoratiu del cadirat de la catedral de Barcelona, i en trobem moltes referències arreu de la península. Podríem dir que és l’avantpassat del què avui coneixem com a hoquei.

En arribar a Cal Cavallé organitzem tot l’alumnat en petits grups que duran a terme diversos jocs pels voltants de l’edifici, sempre acompanyats per un monitor de l’institut. La façana de la casa pairal és el lloc perfecte per a escenificar un concurs de punteria amb arcs i fletxes casolanes.

L’interior de l’edifici, al qual hi tenim accés gràcies a la col·laboració de la regidoria de cultura de l’ajuntament d’Ascó, esdevé un lloc màgic on mostrar diferents jocs de tauler de l’època com ara el marro, pixo, cago, l’alquerc o el molí de nou.

A l’exterior, a la plaça que dóna a l’Ebre, hi duem a terme diversos jocs com la taula de l’església o el de la trisella –recordem que aquest joc el va recuperar l’associació cultural Lo Llaüt el 2000 i, des d’aleshores pren protagonisme en les diverses festes populars de la població-.

D’altres jocs proposats són els que ja vam heretar d’època romana, molts d’ells amb les nous com objectes de joc. Hem de recordar que aquest fruit era, fa més de 2.000 anys, peça de joc alhora que moneda d’aposta en la cultura infantil, i que els nens i nenes duien bosses amb nous per a les diverses pràctiques.
Entre aquests jocs proposem una adaptació del joc de la teula, aquest cop utilitzant una canalera de ceràmica.

Un altre joc és el del tupí. L’objectiu no és altre que mirar d’encertar amb les nous dins del recipient. No cal dir que els nens i nenes juguen apostant patacons –moneda infantil emprada fins fa no tantes dècades pels nostres avis-.

En aquesta edició també hem presentat un joc nou. És una versió semblant al joc de birles que es practica en alguns indrets del nord d’Itàlia. Recordem també que les birles va ser una pràctica introduïda pels legionaris romans els quals, en les seves estones de lleure, hi jugaven alhora que exercitaven la punteria. 
En aquest cas l’objectiu del joc és fer caure, únicament, el tronc que hi ha al mig dels altres dos. Un exercici d’habilitat i molta punteria!

Encara tenim temps perquè una companya de 3r d'ESO ens ensenyi com es juga als pidos -tabes-:
I per fi, per acabar la tarda de jocs, què millor que una divertida i sempre competitiva estirada de corda on tots, nens i nenes de l’escola com monitors i mestres, s’hi apunten!