31è Aplec sardanista Vila d'Ascó

Lo Llaüt dóna recolzament al Dia Universal de la Sardana

Aquest 2020 ha estat declarat l'Any Xaxu en commemoració dels 150 anys del naixement del compositor Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu. Fruit d'això, la sardana unitària del Dia Universal de la Sardana (Diumenge 21 de juny) serà Cantant l'amor -sardana d'aquest compositor escalenc-.

Manifest del Dia Universal de la Sardana 2020 a càrrec de l’Honorable Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga i Vives

Estimats sardanistes i gent enamorada de la sardana,

Us agraeixo que m’hàgiu fet l’honor d’escriure el manifest del Dia Universal de la Sardana i així poder enllaçar les meves paraules a les d’aquells que m’han precedit.

Aquest any 2020 vivim una de les crisis més greus que no hauríem pensat mai. L’epidèmia COVID19 ens ha submergit en una crisi sanitària i social, sense precedents, que ens ha tingut tancats a casa durant tres mesos. Les activitats culturals s’han hagut de traslladar al món digital. A poc a poc, amb prudència i amb les mesures sanitàries corresponents, anirem recuperant la vida social activa i presencial.

Us felicito, Confederació Sardanista de Catalunya, per mantenir any rere any aquesta commemoració i fer ben viva la sardana entre nosaltres. Quin encert que enguany la sardana commemorativa sigui Cantant l’amor del compositor escalenc Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, en motiu dels 150 anys del seu naixement i de la celebració de l’Any Xaxu. Què hi ha de més necessari i bell que cantar l’amor? Diuen els entesos que les sardanes de l’Avi Xaxu són les més violentes, les més ferotges, de més èxit. Sardanes que conserven l’espontaneïtat i la força expansiva. I en va compondre més de cinc-centes!

De totes les llegendes que intenten explicar els orígens ancestrals de la sardana, me n’agrada molt particularment una. És aquella que diu que algunes tribus atàviques dansaven formant una rotllana al voltant del foc. El seu propòsit era imitar el moviment dels astres, escrit a la volta del cel suspès sobre les seves testes. Segons la prolongació d’aquesta llegenda, les tirades curtes de la sardana simbolitzarien la nit, mentre que les tirades llargues representarien el dia. M’agrada imaginar l’espurneig del foc, les mans acoblant-se, els crits d’exultació dels dansaires, els peus que buscaven un ordre, la joia penetrant la nit compacte i mineral. Em sembla fascinant celebrar aplecs i ballades per renovar aquest bell moviment de palpitació universal.

Avui, aquí, celebrem un acte que subratlla el valor social de la cultura popular i la potència de l’associacionisme cultural en la transmissió de valors com són la participació, la cohesió social i la integració. Amb tota la raó del món, Manuel de Pedrolo deia: “Cultura no solament ho és l’art, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat. Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”.

I és així. La cultura popular i tradicional no només és una forma de representació cultural d’una tradició, sinó que també és una forma d’expressió que acumula una gran dosi de coneixements i tècniques assentades i compartides a través d’oficis i de pràctiques col·lectives llegades de generació en generació.

En aquest sentit la sardana forma part del nostre patrimoni immaterial, i en l’actualitat expressa la seva força estètica gràcies a la singularitat de la cobla i a l’alt nivell dels seus intèrprets.

Aquest dia d’enaltiment de la sardana remarca la capacitat del sardanisme per presentar uns continguts tradicionals adaptats a criteris de modernitat i d’alta qualitat artística i de valor escènic.

És per això que, avui, és un goig entrellaçar les mans amb tots vosaltres, en el pensament, amb la confiança de fer-ho realitat ben aviat, i sotmetre’ns a aquest ordre de la sardana, un ordre que Josep Pla, en una passada de màgia de les seves, qualificava de voluptuós.

Vostra,

Mariàngela Vilallonga

Consellera de Cultura

Trobareu més informació en aquest enllaç. 

Lo Llaüt proposa activitats lúdiques per a fer a casa

El confinament ens obliga, per responsabilitat, a quedar-nos a casa.  

Lo Llaüt, amb aquesta voluntat de servei que sempre ens ha caracteritzat i amb el gran bagatge que té quant a dinamitzar tallers de jocs i jornades lúdiques, us proposa tot un seguit de petits projectes, diaris, per a fer a casa. 

Podeu trobar aquestes propostes de tallers de construcció de joguines en aquest enllaç.

L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre conclou l'inventari del fons fotoperiodístic de Carmel Biarnés

Gerard Mercadé Pié, Director de l’ACRE informa que ja ha finalitzat l'inventari del fons fotoperiodístic de Carmel Biarnés, el qual comprèn la seva documentació fotogràfica i els articles que va publicar a capçaleres de premsa com el Correo Catalán o el Diario Español de Tarragona, i que cobreix, especialment, les actuals comarques de la Ribera d’Ebre la Terra Alta i el Priorat. Un fons format per 60.500 fotografies, 25.000 de les quals són accessibles on-line, i per més de 600 articles periodístics, que també podeu consultar remotament. Al conjunt documental, del qual encara queda pendent el tractament de la documentació textual, ja hi han accedit més de 36.336 persones, que han consultat gairebé 100.000 fotografies.

Lo Llaüt felicita l'ACRE per aquesta magna feina realitzada en els darrers anys, alhora que ens enorgulleix haver contribuït, d'una manera o altra, a que el nom de Carmel Biarnés fos conegut arreu del territori i ajudar a fer les gestions per a que el seu llegat fotogràfic passés a l'arxiu comarcal.

Podeu ampliar la informació a la següent notícia http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/ribera_d_ebre/detall/Nova-Noticia-00254 i accedir al fons a http://bit.ly/CarmelBiarnés

Carta del 130è President de la Generalitat de Catalunya: Carles Puigdemont i Casamajó

Taller de construcció de joguines de canya a La Casa dels Entremesos

El divendres 14 vam tenir el goig de presentar el llibre a La Casa dels Entremesos de Barcelona. Va ser un plaer poder presentar el nostre llibre en una entitat com la Casa dels Entremesos que és un referent en l'àmbit de la cultura popular catalana. 

L'acte va ser molt dinàmic i participatiu. Fetes les presentacions vam explicar l'estructura del llibre Quina canya! Joguinetes i vam poder veure, a través dels codis QR que acompanyen la publicació, diferents indrets i racons del nostre poble. Tot seguit vam explicar el conte que introdueix la importància de la canya per a aquesta mena d'artesanat.

A partir d'aquí l'espai es va convertir en un autèntic "obrador" de joguinetes i instruments de canya fetes pels propis nens i nenes però també pels adults que van venir a la presentació.

Gràcies de nou als amics i amigues de La Casa dels Entremesos per haver-nos deixat l'oportunitat de dur el nostre llibre a Barcelona!!!

Lo Llaüt recolza donar la Creu de Sant Jordi a Joan Morros i Jansà

Lo Llaüt ens hem adherit a la petició que proposa la mateixa presidenta de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya Núri Escudé, l’ens que agrupa les colles sardanistes de competició, per la qual es demana que li sigui atorgada la distinció de la Creu de Sant Jordi a en Joan Morros i Jansà, president de la colla sardanista Dansaires del Penedès del Vendrell, pels seus 50 anys de treball i dedicació al món de la sardana.  En Joan Morros, recentment reconegut amb el premi Floricel Rosa d’Or d’Anglès per la seva trajectòria, entrega a la qual hi fou present el MHP de la Generalitat de Catalunya Quim Torra, és el president dels Dansaires del Penedès, colla fundada l’any 1946 essent la segona més antiga de Catalunya en actiu. N’és també el president de la territorial de les comarques tarragonines així com també del Foment Sardanista Vendrellenc, i fou també motor per a que el Vendrell fos reconeguda com a Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2002.