Avui Lo Llaüt ha fet una nova sortida excursionista per conèixer la nostra comarca. L'objectiu ha estat un lloc emblemàtic, la Creu de Santos, el punt més alt de la Ribera d'Ebre.
Malgrat que hem estat molt pocs els excursionistes, sols cinc, i que el temps estava ennuvolat, hem gaudit moltíssim de la sortida doncs la boira, en alguns moments força densa, junt amb els paisatges de tardor que ofereix la contrada, ha ofert una visió màgica de la Serra de Cardó.
L'itinerari, encapçalat pel nostre
amic Lluís, s'ha iniciat a un centenar de metres del conegut balneari de Cardó,
avui tancat però que, per la magnitud de les edificacions i equipaments
d'aquest, denoten encara la importància que en el seu temps tindria i permeten
intuir la vida reposada que tindrien els seus habitants.
Un cop hem deixat el cotxe hem iniciat
la caminada agafant ràpidament una sendera que no hem deixat en tota l'estona
-al voltant de 4 hores de camí-. El corriol ha pujat ràpidament
passant per restes de masets i ermitoris amenaçats per una natura feréstega,
lliure, salvatge, que amb heures de tota mena s’enfilen per les parets i
empresonen les edificacions, camuflant-les en el paisatge.
La pujada, constant però lleugera, és
indescriptible, com tot el recorregut. La sendera va passant per zones d’arbreda
i matolls típics de la vegetació mediterrània i també amb arbres d’alta
muntanya –no oblidem que la Creu de Santos està a més de 900 m-. Així hem anat
deixant les argelagues, l’estepa blanca, els romers, els margallons i la murtra
per trobar-nos, ràpidament, petits boscs de corners, amb les seves petitones
fulles groguenques, i tot seguit alzinars que deixaven espais perquè l’arç, que
amb les seves característiques fulles groguenques i taronges de tardor,
encatifaven la sendera.
No hem tardat pas gaire en arribar a
un petit port, tapat per la boira, que ha donat pas a un paisatge realment
màgic: els boscs de teix, amb les fulles punxegudes característiques i les
arrels serpentejant per damunt l’herba i la roca calcària. Quin espectacle!
Uns minuts més tard, encara envoltats
d’aquest paisatge singular, hem arribat a la font del Teix que ens ha regalat
la tranquil·litat d’un escenari on, a banda dels teixos, es fa mirar la font,
incansable.
A partir d’aquest indret el camí ha
seguit pujant, ara per una zona que va patir l’incendi del 2012, la vegetació
de la qual lluita per recuperar el paisatge robat. Aquí hi trobem petites
alzines, casi coscolls. De cop i volta, però, i després de pujar fort un
centenar de metres, entrem de nou en una zona magnífica. És un bosquet de
roures que invita a passejar còmodament pel caminet. A partir d’aquí i fins al
cim de la Creu de Santos el camí segueix una sendera envoltada de pins, roures,
grans alzines i alguns bonics exemplars de grèvols i teixos que també volen el
seu protagonisme dins d’aquest meravellós paisatge.
Un cop al cim ben poc hem pogut veure.
Els núvols ho inundaven tot. Tanmateix al fons hem descobert la silueta dels
Ports, amb el Caro, i així ens hem pogut situar. Després de signar la llibreta
de dedicatòries hem iniciat el descens que ha estat ràpid, tot costa avall,
passant ininterrompudament per senderes envoltades d’arç, pins, roures,
alzines, cirerers de pastor i un sotabosc ple de plantes aromàtiques com el
romer, el timó, l’espígol...
Descens ràpid que sols hem aturat per gaudir
de les vistes del gran balneari de Cardó.
Una sortida del tot recomanada!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada