El joc de la trisella de l’associació cultural Lo Llaüt, junt amb les tradicionals curses de Prat de Comte i els jugadors de morra de Sant Carles de la Ràpita va representar el món lúdic ebrenc en la tretzena edició de Tocatì, Festival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat entre el 17 i el 20 de setembre a la ciutat italiana de Verona.
La nostra associació hi va ser present en ser seleccionat el joc de la trisella, entre molts d’altres d’arreu de Catalunya, per a representar el nostre territori. Entre d’altres motius pels quals es va seleccionar el nostre joc és pel fet que és herència viva del patrimoni lúdic ebrenc. Com bé sabeu es tracta d’un joc recuperat d’ençà el 2000 a partir de la recerca en fonts orals i escrites realitzades a diferents pobles de la Ribera d’Ebre –entre els quals destaquem Ascó, Flix i Riba-roja- i del Priorat, del sud del Segrià i les Garrigues.
Des d’aleshores la recuperació del joc, a partir de l’estructura d’una trisella original cedida per l’amiga Àngels Pérez de Flix, no ha deixat de sortir als carrers i places d’Ascó -en particular durant la Festa de Sant Antoni, el Joc a joc de plaça a plaça i al Gelat i jocs-, i també arreu de Catalunya, particularment en el marc d’esdeveniments com la Festa dels Súpers a Barcelona o el Tradijoc de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta...
La trisella a la Piazza Indipendenza de Verona
El nostre joc el van situar a la Piazza Indipendenza –seria premonitori?-. El cas és que vam poder mostrar-lo davant de moltíssima gent que al llarg del cap de setmana va passejar per la ciutat, i hem de dir que va agradar i molt. No hi va haver un moment de descans per als monitors que mostràvem la dinàmica del joc i que, davant de les preguntes, intentàvem contextualitzar-lo –val a dir que disposàvem de l’ajuda d’una jove traductora-.
A més, per a poder donar més informació no sols del joc sinó també de l’activitat de l’associació cultural Lo Llaüt, que és la que l’ha recuperada, vam editar unes quartilles amb imatges i una breu simplificació de la història, els materials i les maneres de jugar. El text és el següent:
Trisella: eina de camp, en forma de calaixó obert per davant
i que enganxat a una bèstia de càrrega que l’arrossegava,
servia per aplanar el terreny o, si calia,
transportar petites quantitats de pedres.
Joc exclusivament d’homes i que es va practicar fins a l’esclat de la guerra civil espanyola, el 1936. Es duia a terme a les eres o prop d’una taverna o cafè -en aquests casos el joc podia ser propietat de l’establiment que assegurava així una activitat lúdica per als seus clients-.
Era un joc d’aposta, d’atzar, on hi intervenia més la sort que no pas l’habilitat. Les regles simples, la senzillesa dels materials, la dinàmica gens complicada i l’al·licient de l’aposta el convertien en una distracció àgil on els guanys canviaven de mà en mà constantment, ideal per omplir les tardes ocioses dels diumenges o festius.
La forta repressió i control de la dictadura franquista va donar el toc de gràcia a nombrosos jocs d’aquest tipus, entre aquest el de la trisella.
LA TRISELLA O JOC DE LA BOLA, UN FÒSSIL LÚDIC
Podem considerar el joc de la trisella com el fòssil lúdic o la darrera expressió d’un tipus de distracció que, amb múltiples variants però amb idèntica dinàmica, ja es practicava a l’època clàssica. Alguns dels gravats que descobrim en infinitat de jaciments arqueològiques de l’antiga Grècia i Roma confirmen l’existència de nombrosos jocs d’encert i llançament fets ja fos amb boles, com el de tropa i delivitates, amb nous com el ludus orbis i nueces relinquere, o amb monedes com el nummum lactare –idèntic al joc de les cares-.
Al llibre Les Jeux et Plaisirs de l’enfance del francès Jacques Stella (1657), descobrirem el joc de la trisella anomenat, aquí, la fossette. Els gravats del llibre, a la reedició de 2001, van acompanyats d’uns versos que donen una explicació del joc:
Omplir el forat central,
vet aquí l’objectiu final!
Habilitat i destresa.
Sempre podria passar
que la bola no volgués
realitzar tal proesa.
CARACTERÍSTIQUES DEL JOC
Espai de joc: Un espai reduït. Si es vol posar en context amb la història és preferible jugar al costat d’un bar o una taverna.
Materials per a la construcció del joc: Tradicionalment a partir d’una trisella gastada. Es necessita un calaixó de fusta d’uns 2 cm de gruix. Mides aproximades: 30 a 40 cm de fons per 70 a 100 cm d’ampla i 30 a 40 cm d’alçada. Boles de fusta de 2 a 3 cm de diàmetre.
Modalitats de joc:
- Punteria (individual): Des d’una distància de dos a tres metres es llencen 5 boles amb l’objectiu de posar-ne almenys 2 en forats del mateix color.
- A roig o a negre (oposició): Cada jugador indica a quin color va (un a vermell i l’altre a negre) i tiren alternativament les 3 boles. Qui aconsegueix posar més boles al seu color guanya l’aposta (generalment una beguda).
- A quartos (oposició amb aposta): Cada jugador posa una moneda en un forat de la trisella (si es vol es poden posar en dos o més). S’estableix l’ordre de tirada i, alternativament, cada jugador llança la seva bola. Si entra dins d’un forat amb aposta es queda l’aposta i torna a tirar.
Aprofitant la invitació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per assistir al Festival de Verona vam construir una nova trisella, més petita i pensada per al joc d’interior, a la qual invitàvem a participar tot “jugant-hi quartos”, amb aposta. Val a dir que els jugadors que s’hi van avenir a jugar d’aquesta manera van engrescar-se més i el xivarri que organitzaven atreia més i més curiosos que s’interessaven per la dinàmica del joc.
La modalitat d’aquest joc és la següent:
A aposta: Cada jugador deixa una quantitat determinada dins d’un dels nou forats de la trisella. Des d’una distància d’un parell de metres, i per ordre, cadascú ha d’intentar fer entrar una moneda dins del forat de l’aposta del contrari. En el moment que algú ho aconsegueix es queda amb totes les monedes jugades damunt el tauler –per això aconsellem jugar amb monedes de 5 cèntims!!!-.
La dinàmica del joc, en la qual a banda de l’habilitat hi intervé també l’atzar, fa que a voltes una moneda vagi a parar en un forat buit. En aquest cas qui l’ha llençada torna a tirar.
També pot donar-se el cas que la moneda vagi a parar en el forat on el jugador ha deixat la pròpia aposta. En aquest cas es queda l’aposta i, si és el cas que hi ha monedes en altres forats, també se les queda. El joc però continua, tornant a tirar i intentant fer entrar la moneda a l’aposta del contrari.
