XVIII Pujada al Calvari a posar el pessebre

El proper dissabte 19, a les 11:00, es farà la tradicional pujada al Calvari per a posar el pessebre. La sortida serà des del Pla de l'Església, passant pel carrer Major fins a la plaça de Vallxiqué. D'aquí cap al Calvari.

Us hi esperem!!!

 

Lo Llaüt presenta Els jocs dels moriscs a Tunis

Del 19 al 21 de desembre Tunis acull la quarta edició el 4ème rencontre internationale des jeux et sports traditionnels "Patrimoine de l'humanité" (Trobada internacional de jocs i esports tradicionals "Patrimoni de la humanitat"). La trobada tindrà lloc a la Biblioteca d'Ariadna -barri perifèric de la capital- i, a banda dels amfitrions, comptarà amb la presència de representants d'Algèria, Marroc, Egipte, Iraq, França, Zimbawe, Etiopia, Espanya i Catalunya.

La importància d'aquesta quarta trobada radica en el fet que té per objectiu la creació, a semblança d'Europa, d'una Associació Africana de jocs i esports tradicionals. Com a representant de Catalunya tindré el privilegi d'aportar informació al respecte -recordeu que Lo Llaüt forma part d'aquesta associació- i, alhora, presentar una experiència novedosa i original realitzada conjuntament entre l'institut Flix i el Camp d'aprenentatge d'Empúries centrat en el treball, en el món educatiu, dels jocs i divertiments dels nens, joves i adults d'Empúries ara fa 2.000 anys.

Simultàniament a les jornades hi haurà tallers i exhibicions de jocs, la presentació del llibret Jocs en temps dels moriscs -editada per l'associació cultural Lo Llaüt- així com una exposició de joguines reciclades realitzada per l'alumnat de l'institut Flix.

Assemblea general de socis de Lo Llaüt

El dissabte 12 tindrà lloc l'Assemblea general de socis de Lo Llaüt a partir de les 20:00 al local de l'entitat, al carrer Clots, 19, 2n. Hi esteu tots convidats a participar.

Taller de jocs tradicionals a Seròs

 

Ja fa una pila d'anys que el poble de Seròs, al Segrià, celebra les Jornades Culturals els darrers dies de novembre. Un any més han comptat amb l'associació cultural Lo Llaüt per a dur a terme un matí de jocs tradicionals.

Enguany hem gaudit d'un magnífic dia que ha reunit molts nens i nenes, acompanyats d'avis i pares, que han pogut jugar a més d'una quinzena de jocs d'arreu del món d'habilitat, llançament, encert, atzar i estratègia.

 

Si esteu interessats en aquest tipus de tallers de jocs podeu posar-vos en contacte a través d'aquest enllaç.

Lo Llaüt organitza jocs a la 15a Fira Joc a joc de Tona

Segur que ho tens present, però si mires l’agenda trobaràs que aquest diumenge és dia 29, i com ja fa 15 anys, a Tona celebrem la fira del joc dedicada al joc i a la joguina diferent.

Com cada any l'associació cultural Lo Llaüt hi participarà duent a terme un taller de construcció de joguines tradicionals fetes amb materials de l'entorn domèstic i natural, a més de portar l'exposició Joc a joc de plaça a plaça. El programa és ple d'activitats originals i per a tots els públics amb més de 50 activitats diferents.

Quan? Diumenge 29 de novembre

On? Pavelló d’esports de Tona (carrer Jaume Balmes, 53)

Horari? de 10 a 14 i de 15:30 a les 19h.

Per saber-ne més: http://www.firadeljoc.cat/

XIII Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre. El teatre popular.

 

El passat 24 d’octubre la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes va acollir la XIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre que enguany s’ha centrat en l’anàlisi del món del teatre.

 

 

Malgrat que la jornada no compta amb gaire assistència de públic sí que va esdevenir un agradable lloc de retrobament entre membres de diferents col·lectius i entitats culturals de les nostres comarques, alhora que va permetre donar una interessant ullada a aquest rama artística. Particularment interessant va resultar la conferència marc, feta per Raul Sanchís de l’URV, amb el títol Entremesos i balls parlats a les comarques de l’Ebre, el Maestrat i els Ports. Apunts historiogràfics per a una visió retrospectiva, que va permetre situar l’activitat teatral en el seu context en la història, en particular centrant l’anàlisi a la zona del Montsià i nord de Castelló.

 

Al llarg de la jornada es van presentar diferents comunicacions entre les que destaquem Els pastorets de Joan Moreira, a cura del músic Joan F. Vidal i del director teatral Xavi Aragó; El romanço i la interpretació de la Samaritana de Flix, del mestre flixanco Frances R. Visa –una xerrada realment molt metòdica, dinàmica i interessant-; La recreació del casament rial de Gandesa, el 1319, a cura del gandesà marc Jornet, del Grup de teatre La Farsa de Gandesa –ens han quedat les ganes d’anar, l’any vinent, a veure aquesta representació!-; “Viatge al passat planer”. Escenografies de la vida tradicional a Santa Bàrbara, a cura de Màrius Pont, del Centre d’Estudis Planer, que va mostrar-nos una altra manera de conèixer i reconèixer el patrimoni a partir de la dramatització o representació teatral.

Per part de Lo Llaüt, en Josep M. Raduà i Biel Pubill van fer un repàs a l’activitat teatral asconenca al llarg del segle XX fins arribar a la representació de La barraca de Sant Antoni a Ascó el 2006 i el 2007.

Esperem que en breu es puguin publicar aquestes comunicacions per tal de disposar de més materials que basteixen la nostra cultura, el nostre patrimoni.

VIIè Jornada Carmel Biarnés dedicada a l'Onomàstica

Aquest cap de setmana Móra d’Ebre i Ascó han acollit la IV Jornada de la Societat d’Onomàstica i la VII Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, que han estat seguides per una setantena d’estudiosos i gent interessada en aquesta disciplina.

En total han estat 3 ponències i 25 comunicacions que han tractat enfocaments molt diversos: toponímia, antroponímia, diactologia, anàlisi i mètodes d’estudi de l’onomàstica... abastant una àrea molt àmplia de la geografia dels Països Catalans, des de Girona fins a València passant pels Pirineus i amb les Terres de l’Ebre com a centre d’interès d’aquestes.

 

Les ponències han anat a cura:

• d’Eugeni Perea que, d’una forma planera i molt didàctica ha exposat quins són els objectius de la investigació onomàstica i quin és el mètode a seguir.
• Pere Navarro, professor de l’URV ben conegut a casa nostra pels seus estudis en diactologia, que ens ha parlat sobre la relació entre l’onomàstica i la diactologia a les Terres de l’Ebre.
• Jordi Ferrús Batiste, professor d’antropologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que ha fet un acurat repàs a l’obra de Carmel Biarnés des que s’inicia en l’estudi de l’onomàstica, el 1981 fins al 1990.

Quant a les comunicacions destacarem les que s’han centrat a les Terres de l’Ebre:

-       Cartografia lingüística de noms topogràfics. El Montsià, Àngela Buj Alfara

-       Carponímia de la Ribera d’Ebre, Maite Cot Ardévol

-       Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre, Antoni Jaquemot     

-       Noms de lloc esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre, Vicenç Carbonell irella

-       Els noms franquistes dels carrers de la Ribera d’Ebre (1950), Jaume Aresté Bagés

-       Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local, Ventura Castellvell

- Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Tortosa (1883-1950), Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez

-       Gènesi i continguts de l’obra d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal, Artur Bladé  Font

-       Set topònims rasquerans, Miquel S. Jassans

-       Els noms de casa de Capçanes (1931-1935), Marta Pelejà, Jaume Teixidó

-       Noms de casa. Benissanet 2004, Joana Medina Mañé

-       Evolució de la manera d’anomenar les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre, Sílvia Veà Vila

-       Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims, Olga Cubells Bartolomé

-       Els noms dels carrers de la colònia química alemanya de Flix, Pere Muñoz Hernàndez

-       Noms, cognoms i renoms de Flix. El registre de conductes del cirurgià Josep Arnavat (1797-1803), Josep Antoni Collazos Ribera

-       La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Proposta de rutes literàries, Montserrat Ferrús Salvadó

Cal fer un esment especial a aquesta darrera comunicació de la jove asconenca Montserrat Ferrús, que ha presentat els resultats de la seva recerca fruit del Treball de recerca que està realitzant a l’Institut de Flix i que ha esta llargament aplaudida, tant per la desinhibició amb la que l’ha realitzada com pel contingut de la mateixa.

 

Cal destacar també que la setena jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés s’ha dut a terme el diumenge, a Ascó, i s’ha inclòs dins d’aquesta jornada de la Societat d’Onomàstica a mode, també, de reconeixement a l’empenta i dedicació que Carmel va tenir en relació a l’onomàstica. I per acabar-ho d’arrodonir, s’ha fet pública la notícia que el seu arxiu ha estat donat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre per part de la família de Biarnés, amb la qual cosa estem convençuts que en el futur tothom podrà accedir a la consulta d’aquest important fonts que, de ben segur, permetrà obrir noves línies d’investigació en nombrosos camps.

 

Per fi s’han fet públics també els guanyadors del VII Premi de Periodisme Carmel Biarnés d’Ascó resultant els següents guardonats:

• Categoria Premsa Escrita:
• El banc d’ADN demana que s’exhumen totes les fosses comunes de la Guerra Civil, d’Andreu Prunera Garcia
• Categoria Ràdio:
• Julio Antonio, l’il·lustre escultor de Móra d’Ebre, d’Adriana Monclús Montaña
• Categoria Internet:
• La jota pas a pas, d’Andreu Prunera Garcia