Excursió a la Creu de Santos

Avui Lo Llaüt ha fet una nova sortida excursionista per conèixer la nostra comarca. L'objectiu ha estat un lloc emblemàtic, la Creu de Santos, el punt més alt de la Ribera d'Ebre.

Malgrat que hem estat molt pocs els excursionistes, sols cinc, i que el temps estava ennuvolat, hem gaudit moltíssim de la sortida doncs la boira, en alguns moments força densa, junt amb els paisatges de tardor que ofereix la contrada, ha ofert una visió màgica de la Serra de Cardó.



L'itinerari, encapçalat pel nostre amic Lluís, s'ha iniciat a un centenar de metres del conegut balneari de Cardó, avui tancat però que, per la magnitud de les edificacions i equipaments d'aquest, denoten encara la importància que en el seu temps tindria i permeten intuir la vida reposada que tindrien els seus habitants.

Un cop hem deixat el cotxe hem iniciat la caminada agafant ràpidament una sendera que no hem deixat en tota l'estona -al voltant de 4 hores de camí-. El corriol ha pujat ràpidament passant per restes de masets i ermitoris amenaçats per una natura feréstega, lliure, salvatge, que amb heures de tota mena s’enfilen per les parets i empresonen les edificacions, camuflant-les en el paisatge.

La pujada, constant però lleugera, és indescriptible, com tot el recorregut. La sendera va passant per zones d’arbreda i matolls típics de la vegetació mediterrània i també amb arbres d’alta muntanya –no oblidem que la Creu de Santos està a més de 900 m-. Així hem anat deixant les argelagues, l’estepa blanca, els romers, els margallons i la murtra per trobar-nos, ràpidament, petits boscs de corners, amb les seves petitones fulles groguenques, i tot seguit alzinars que deixaven espais perquè l’arç, que amb les seves característiques fulles groguenques i taronges de tardor, encatifaven la sendera.

 

No hem tardat pas gaire en arribar a un petit port, tapat per la boira, que ha donat pas a un paisatge realment màgic: els boscs de teix, amb les fulles punxegudes característiques i les arrels serpentejant per damunt l’herba i la roca calcària. Quin espectacle!

Uns minuts més tard, encara envoltats d’aquest paisatge singular, hem arribat a la font del Teix que ens ha regalat la tranquil·litat d’un escenari on, a banda dels teixos, es fa mirar la font, incansable.

A partir d’aquest indret el camí ha seguit pujant, ara per una zona que va patir l’incendi del 2012, la vegetació de la qual lluita per recuperar el paisatge robat. Aquí hi trobem petites alzines, casi coscolls. De cop i volta, però, i després de pujar fort un centenar de metres, entrem de nou en una zona magnífica. És un bosquet de roures que invita a passejar còmodament pel caminet. A partir d’aquí i fins al cim de la Creu de Santos el camí segueix una sendera envoltada de pins, roures, grans alzines i alguns bonics exemplars de grèvols i teixos que també volen el seu protagonisme dins d’aquest meravellós paisatge.

Un cop al cim ben poc hem pogut veure. Els núvols ho inundaven tot. Tanmateix al fons hem descobert la silueta dels Ports, amb el Caro, i així ens hem pogut situar. Després de signar la llibreta de dedicatòries hem iniciat el descens que ha estat ràpid, tot costa avall, passant ininterrompudament per senderes envoltades d’arç, pins, roures, alzines, cirerers de pastor i un sotabosc ple de plantes aromàtiques com el romer, el timó, l’espígol...

 

Descens ràpid que sols hem aturat per gaudir de les vistes del gran balneari de Cardó.

Una sortida del tot recomanada!!!

XIVè taller de construcció d'instruments per Santa Cecília

El passat dilluns 17 de novembre, en el marc del programa d'actes per a festejar Santa Cecília, Lo Llaüt va dur a terme un nou taller de construcció de joguinetes musicals. Amb aquesta edició ja en són catorze els tallers duts a terme en col·laboració amb l'Escola Municipal de Música d'Ascó.

 

 

Sempre s'intenta fer atractiu aquest tipus de taller, pensant en joguinetes senzilles, fetes amb materials propers, de l'entorn natural o domèstic, urbà, i que siguin fàcils de manipular per la diversa franja d'edats de nens i nenes que el duen a terme.

En aquesta ocasió es van podeer construir una arpa de paper; un thaumatrop que representava un ocell dins una gàbia -els nens havien de posar so a la joguina-; unes castanyoles de xapa i cartró i, una "granota menja notes", que es manipula i, obrint i tancnat la boca, el nen ha d'intentar menjar-se notes musicals, com si d'un caça boles es tractes.

Des d'aquí agraïm la col·laboració, també, com a monitores de 3 alumnes de l'EMMA: la Blanca, la Iris i la Doha. 

Presentació del llibre La Festa de Sant Antoni Abat

 

El proper dijous 13 de novembre tindrà lloc a Canals la presentació del llibre d'actes de les III Jornades d'estudi sobre La Festa de Sant Antoni Abat. Aquesta publicació, que es vendrà a 15 euros, és una iniciativa de l'Associació cultural La Pebrella, de Canals.

Recordem que el llibre recull 3 articles sobre la Festa de Sant Antoni a Ascó que van presentar tres membres de Lo Llaüt, i que tracten temes gastronòmics i de devoció de la festa.

VI Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés

VI JORNADA D’ESTUDIS LOCALS I TERRITORIALS CARMEL BIARNÉS:

L'EMPREMTA DE LA FE EN LA IDENTITAT PERSONAL I COL·LECTIVA

 

PRENENT EL TESTIMONI

Com es mesura la devoció, les creences, la fe de les persones? Certament, voler endinsar-nos a conèixer la vessant més espiritual d’en Carmel Biarnés i Biarnés és, com a mínim, agosarat. Però no volem deixar passar per alt analitzar aquest tret personal que li atribuïen molts dels qui el van conèixer: la seva religiositat.

Sabem del seu pas pel Seminari de Tortosa a principis dels quaranta, de la seva regular assistència als oficis i actes religiosos, de poesies i altres publicacions amb rerefons religiós, de la ferma amistat que va conrear amb sacerdots i monjos... Però en volem saber més, i per això en aquesta jornada cercarem el testimoni de persones que el van conèixer, com el Pare Jordi M. Bou i Simó, monjo de Poblet, de qui li manllevem aquest escrit que ens serveix per a contextualitzar la temàtica i tenir un primer apropament al Carmel més religiós:  

Cristià-català. L’obra o el llibre, que jo diria més important i escrit amb més maduresa i amor, dins la seva múltiple producció literària, és “El Beat Pere Sans i Jordà d’Ascó: Vida i Martiri i Glorificació” (1980). Aquí el Carmel hi abocà la seva dedicació i devoció, com a conseqüència del seu gran i sincer amor vers al Senyor, la Mare de Déu, l’Església i la seva cristiana Catalunya, sintetitzat, en certa manera, en el seu estimat poble. Sí. Realment, el nostre Carmel era un verídic i fervent cristià. I això, des de sempre. Intentà seguir el camí cap al sacerdoci. Fou un enamorat de la “Moreneta de Montserrat”, dels seus monjos, de l’Escolania i de la muntanya santa. Un company fidel dels seus ex condeixebles, ara sacerdots. Un amant i admirador del nostre Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (...).

Llegiu alguns breus fragments extrets dels seus escrits:

“...L’estada d’aquests pocs dies a Poblet, encara que semblés fos dirigida cara a la investigació històrica, em profunditzà molt espiritualment. Necessito molt poc per aclimatar-me als llocs. I religiosament, qualque camí, fins el de la història, em porta a Déu. Car, per la història, és precisament on pots demostrar a la gent senzilla el nostre origen diví... Com pot veure per la poesia –i la poesia o inspiració poètica no pot enganyar, i més quan és tan espontània- que solament respiro nostàlgic, enyorament i set de Déu, per Maria, la font...” (1970);

Sí, el Carmel fou un cristià-català de soca-rel. Era un místic, sense ell saber-ho, amb tendresa, senzillament. En el llit de l’agonia tot ell traslluïa serenor, pau i plena confiança. Emprengué el vol, rodejat de tots els seus i carregat de Sagraments..., tenint sempre a la vora la imatge del “Beat d’Ascó”. Fins a l’última hora “sempre resant”. Una habitual actitud d’ell, palesada bellament en aquesta poesia seva:

L’ocult rosari de la meva vida

també té les desenes que li escau:

Cada deu passes un “Ave Maria”

i cada cent un “Glòria”, tal com cal. 

Triangle misteriós: el Goig; la Glòria,

i entre mig dels dos, la Creu del Dolor.

Una rere l’altra. Inesgotable eufòria

que aboca els meus dedins davant l’Amor. 

L’Amor: el Pare Etern, Alfa i Omega,

Principi i Fi, Senyor de Vida i Mort...

Vida que és un morir d’anhel que ofega,

i mort que és un reviure a millor sort.

I per postres: la dolçor de la “Salve”,

llepolia del cel a gust humà!

Quin místic remoreig! Sóc com un àlber,

ara blanc, ara verd... Sempre resant...!”

 

PROGRAMA

DISSABTE 18 D’OCTUBRE

10.30 A la plaça del riu i davant el pou en homenatge a Carmel Biarnés, es llegiran textos de la seva obra escollits per Angelines Gironés Sanz. A continuació, l’Orfeó d’Ascó ens oferirà un breu repertori de peces musicals. 

VI Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés: L'EMPREMTA DE LA FE EN LA IDENTITAT PERSONAL I COL·LECTIVA (Sala d’Actes de l’Ajuntament) 

11.15 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcalde d’Ascó, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó.

11.30 Ponència a càrrec del rector de la Parròquia Sant Joan Baptista d’Ascó, Mossèn Josep Gil i Llorens: La joia de l’Evangeli (Papa Francesc)

12.00 Pausa-cafè

12.30 Ponència a càrrec del professor de la Universitat Internacional de Catalunya i Doctor en Dret, Josep Serrano Daura: Pere Màrtir Sans i Jordà, una aproximació biogràfica

13.00 Presentació de la Carpeta de Goigs dels Patrons de la Vila d’Ascó a càrrec del mossèn d’Ulldemolins, Joan Roig i Montserrat.

13:30 Lliurament del VI Premi de Periodisme Carmel Biarnés.

***

19:00 Santa Missa a l’església parroquial de Sant Joan Baptista.

A continuació, Obdara Trio oferirà un concert de presentació del treball “Los tres golpes” amb l’acompanyament del guitarrista cubà Ahmed Dickinson. 

Organitzen: Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó, CERE i Ajuntament d’Ascó, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i VAT

Presentació del llibre Els jocs en la història

Data: Divendres, 10 d’octubre de 2014, a les 19 h.
Lloc: Sala polivalent de l’antic Hospital (C/ Hospital, 21-23), Ascó

Presentació del llibre “Els jocs en la història” coordinat per Carles Barrull i Elena Espuny i editat per Editorial Afers, Institut Ramon Muntaner, Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament d’Ascó.

Presentació a càrrec d´Angelines Gironés, Biel Pubill i Carles Barrull

 

Preàmbul de la VI Jornada d’Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés (Ascó, dissabte 18 d’octubre de 2014)

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Ascó, Associació Cultural Lo Llaüt i Institut Ramon Muntaner
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner, carles@irmu.org, 977 40 17 57

Lo Llaüt al Festival de jocs de Fontaine-Guerin

 

Aquest cap de setmana passat, els dies 20 i 21 de setembre, ha tingut lloc a la petita localitat de Fontaine-Guerin l'onzena edició del Festival internacional de jeux de lancer (festival de jocs de llançament), que també rep el nom de Boulympiades, organitzades per l’associació Jeux, Culture et Traditions d’Anjou.

 

L'associació cultural Lo Llaüt, la Cia. de Jocs l’Anònima  i la coordinadora de Bitlles van ser-hi presents participant i jugant en els prop de cinquanta jocs que oferia el festival. Entre aquests cal destacar les diverses modalitats de jocs de bitlles o bolos (quilles), variants de la coneguda petanca (boule) i jocs de palets. A continuació hi ha la relació de jocs i associacions participants:

Boule Picarde (Corbie), boule Nantaise (Nantes), boule luminaise (Saint Lumine de Clisson), boule Tharonnaise (Tharon-plage), varpa (Suècia), kupp (Suècia), boule de Fort démontable (Fontaine-Guerin), Fédération de boule de fort de l’Ouest (Mazé), pétanque (Sarrigné Plessis), quilles de Léon sur Talus (Lesneven), galoche sur billot (St. Jean du Doigt), boule plmbée (Plougouven), boule Flamande (Roeselare, a Bèlgique), petit bourle (Tourcoing) grosse Bourle (Tourgoing), bourles (Wattrelos), boules Lyonnaises (Basse Indre), moura (Vallèe d’Aoste, Itàlia), fiolet (Vallèe d’Aoste, Itàlia), rebatta (Vallèe d’Aoste, Itàlia), palet (Vallèe d’Aoste, Itàlia), bitlles de sis (Reus), birlos de Nogueruelas (Mora de Rubielos), molkky (Maine-et-Loire), bolos del Pisuerga, bolos de Belorado, bolos de Villanueba de Gumiel, tuta, llave, calva, rana, herradura, siete y media i sogatira (Aranda de Duero), palets Vendéen (La Roche sur Yon), billon (Pas de Calais), javelot tir sur cible (Alberi), quille de Ponthieu (Chuignolles), l’assiete (Chuignolles), roule de bille (Ploulec’h), palet de 11 m i palet à la plume (Maine-et-Loire).

 

Com veiem el nombre d’associacions i entitats presents en aquesta trobada internacional va ser molt important, comptant amb una àmplia representació d’entitats no sols de França, sinó també de Catalunya, d’Espanya, Suècia, Itàlia i Bèlgica. En aquest sentit el festival va ser un èxit, no tant però quant a ressò i presència de públic que va ser, francament, molt reduït. És una llàstima que una trobada d’aquestes característiques, que compta amb la presència de delegacions d’arreu amb més de 40 modalitats diferents de jocs, no tingui una repercussió mediàtica, no se’n faci difusió i que l’assistència de públic sigui anecdòtica.

 

Tanmateix, cal recolzar aquest tipus de festivals, tallers, exhibicions i trobades de jocs perquè, a banda de jugar i conèixer nous jocs i amics, sempre es comparteix amistat i patrimoni gastronòmic -a la imatge els amics de l'associació La Tanguilla, d'Aranda de Duero, oferint a tothom bon vi i millor pernil!-

Gelat i Jocs!

 

Ahir al vespre va tenir lloc la cinquena edició de Gelat i Jocs a la plaça del Casal Municipal d'Ascó. L'activitat va reunir, a partir de les 22:00, veïns de totes les edats que van compartir més de dues hores de jocs.

 

Com sabeu Gelat i jocs és un taller de jocs organitzats per Lo Llaüt que té per objectiu "tancar les nits d'estiu" amb una variada mostra de jocs. La idea és que qui ho desitgi participi en els jocs que es presenten i, a banda de passar-ho bé amb aquest dialeg lúdic, pugui assaborir un gelat amb el qual l'obsequiem.

Enguany vam presentar 15 jocs diferents, molts del quals són de punteria o habilitat com ara la catxapera, la trisella, les anelles, escalar la muntanya, la planta de l'església o el circuit de ranes que enguany hem presentat per primer cop. També de punteria vam portar dos jocs originaris del centre d'Europa, com ara el billar japones i l'sjoelbaek. De jocs de tauler n'hi havia quatre: el marro, pixo, cago; l'assalt, el molí de nou i l'alquerc. A banda de tots aquests jocs també vam poder jugar al teix i a futbol xapes.